Amb en Paco Elvira hi vaig xerrar un parell o tres vegades. El coneixia perquè era inevitable si t'agrada la fotografia, et connectes a internet i t'acostes de tant en tant a alguna inauguració. El vaig seguir molt i després gens. Vaig deixar d'arrencar cada matí amb el seu bloc com qui es treu de les drogues, i ho vaig fer precisament perquè en Paco Elvira era massa bo, massa hàbil en transmetre't les seves cabòries. Venia a ser l'elefant d'en Lakoff amb el que no havíem de pensar... i sempre estava allí, fent companyia al dinosaure d'en Monterroso. I demà quan em desperti...
No em trec del cap la seva finestra, ja tan orfe...
Una putada.
No comments:
Post a Comment