Després de la vaga. La violència.

Aquest divendres, el dia després de la vaga general, a la pantalla de l'edició digital per a mòbil de La Vanguàrdia coincidien dues notícies: 1) El PP demana l'aplicació de la llei antiterrorista als detinguts pels aldarulls del dia anterior. 2) Rècord de desnonats a Espanya: gairebé 60.000 famílies han perdut la casa. De moment ens quedem sense el corol·lari: l'aplicació de la llei antiterrorista a qui no pugui pagar la hipoteca.

El mateix dia a El País, en Juan José Millas començava un article d'aquesta manera: "Cuando las palabras, tan sonoras, se alejan demasiado de la realidad, tan muda, resulta más elocuente la realidad que las palabras. "

I sense sortir ni de divendres ni de diari, en Guillem Martínez finalitzava un brillant article amb unes paraules que crec que, com les d'en Millás, venen al cas: "No ver la realidad es una región de la violencia, quizá la más peligrosa y contagiosa."

Us faré vint cèntims sobre la crisi de l'Euro. L'esquarterament d'Europa i en Miquel Barceló, aquell indignat de la secreta.

Sí, d'acord, la dita són cinc cèntims i no vint, però ja em permetreu la llicència poètica, que amb la moneda de cinc no hi ha acudit. Ja veureu.

La cosa avui es resol en tres moviments:

1. La Colita no és amiga meva al feisbuc.

Més que res perquè no la conec i si pel mig no hi ha una certa interacció (accepto saludat per amic) doncs em fa una certa vergonya anar sol·licitant l'amistat. Però sí que tenim amics comuns, i així me topat que la intrèpida fotògrafa ha compartit la notícia que en Miquel Barceló (català universal que també pinta) va i ha encolomat a la seu de l'ONU de Ginebra una cúpula que s'està esfondrant per moments. Massa poc.

El fil de La Colita el contestava en Francesc Vera qui, amb el seu ull sagaç, hi veu una metàfora d'Europa, caient a bocins...

2. Just després de llegir les paraules d'en Francesc, va i em miro una moneda de vint cèntims, la del títol. Que també hagués pogut ser de deu o de cinquanta. Però era de vint. I m'he adonat que el destí d'Europa ja estava anunciat des de la fundació (o fundició?) de la seva moneda única. Perquè s'ha de ser bèstia per agafar la imatge d'una Europa esquarterada per encunyar monedes...

3. Perquè, la veritat, quina imatge us ve al cap després de veure aquesta Europa desmembrada?

I visca Europa!!!

GUERRA!!!

Tinc el cos que encara no s'ho creu. Quan aquesta matinada les emissions de tots els canals de TV i ràdio, tant públics com privats, s'han aturat per emetre el comunicat del Director General d'Operacions de l'OTAN creia que la cosa aniria de bombardejar Síria o l'Iran, el típic pollastre que munta Occident per fer veure que encara és l'amo del tinglado i, pel mateix preu, distreure'ns d'una actualitat massa indignant. Però... no! M'equivocava del tot, suposo que com mitja humanitat que estava a aquella hora pendent de la TV...

Autoretrat amb dislocació d'espatlla esquerra de mi mateix (és clar) mentre flipo veient la tv.

Doncs sí, el comunicat ha estat una declaració de guerra, però de guerra a la crisi. I és que fent cas a la tesi de Carl von Clausewitz (la guerra és la continuació de la política per altres mitjans), les democràcies occidentals han dedidit d'utilitzar l'OTAN per articular les accions militars que posin ordre a la situació econòmica mundial. I l'han utilitzada. Collons si l'han utilitzada, l'OTAN..! 

El Director Gral. d'Operacions de l'OTAN, mariscal Van A. Pringar, durant la seva vehement locució retransmesa a tots els canals, la meva tele preferida inclosa :-D

ElMundoToday informa que l'espai aeri d'Andorra, Gibraltar, Lietchenstein, Mònaco i les Maldives roman tancat mentre els tancs de la Brunete desfilen carretera de La Seu amunt. Des de LaCOPE s'assegura que escamots de GEOS han irromput en un consell d'administració de ElSantander, on s'han sentit trets i explosions. Segons Hustler, a Guantánamo han regalat un passaport cubà als quatre moros que hi quedaven i ara és plena d'agents de qualificació, brokers i altres miserables als qui s'està interrogant amb mitjans de solvència contrastada sobre les seves activitats criminals. Minut a minut es van coneixent detalls de l'abast de l'operació militar que ens deixen ben esparverats. A Nova York el Consell de Seguretat de l'ONU està reunit des de pocs minuts després de l'inici de les operacions i se n'espera en breu una resolució de suport.

Empleat bancari abatut per un tret de l'OTAN a les instal·lacions de rentat de diners d'una entitat financera no identificada.

Ens agradaria, però, tornar al comunicat de l'OTAN televisat aquesta matinada. En ell hi trobem dos eixos principals que justifiquen el pollastre:

1. Diu el mariscal Van A. Pringar: “El sistema está diseñado para que si te pillan, la multa sea sólo un número muy pequeño comparado con el fraude cometido. Es como una multa de aparcamiento, a veces tomas la decisión de aparcar en un sitio a sabiendas de que podrían ponerte una multa”, (...) "habría que meter a muchos de los responsables en la cárcel”. (...) “¿Vamos a confiar en quienes nos metieron en esta situación para sacarnos de ella? Ellos reconocen que no han hecho bien las cosas pero que su comprensión de la situación es buena. Si creen esto, estamos en un lío, lo siento”. (*)

2. I continua el tipus: "a  las libertades democráticas fundamentales, se les añade que garanticen el acceso EFECTIVO del pueblo al PODER ECONÒMICO y político". (**)

Quan semblava que el millor del 2011 és que serà millor que el 2012, va i els canons ens assenyalen la sortida del túnel...

 (*) Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia. Citat a http://www.attacmadrid.org/?p=3276

(**) Fa poques setmanes va ser el 40è aniversari de la fundació de l'Assemblea de Catalunya. El punt citat és la primera esmena important que es va introduir al manifest fundacional de l'Assemblea, per part de l'Assemblea d'Intel·lectuals. Agustí de Semir, "Cataluña durante el Franquismo", Biblioteca de La Vanguardia, p.290.

Una chica interesante. Introducción a la economía de mercado, 2.

Decíamos ayer que para hacer más sostenible la economía, nos debíamos de preocupar en hacer más ligera la mercancía, pero en ningún caso bajar el ritmo alegre de las transacciones mercantiles. Llegué a proponer un cambio de besos por petróleo. Claro, no pensé que gasolineras de éstas a pie de carretera, donde en lugar de gasolina de 95 octanos puedes comprar besos, existen desde antes de los combustibles fósiles, por más que nuestros gobernantes se empeñen en clausurar los Club Ribiera de turno.

Pero donde se hace inoportuno el ejemplo es en otra parte: cuando para que compres gasolina te venden besos. Con el fetichismo de la mercancía hemos topado... Se trata de una perversión que sirve tanto para vender merluza como para vender países. Frente a estos besos estamos más vendidos que dentro de un puticlub.

La cuesta de enero. Introducción a la economia de mercado (I).

Con la LX3, callejeando Barcelona con nocturnidad.

Más que cuesta de enero, la cosa se pone como de empalmar el Angliru y el Tourmalet. Lo jodido es que el puerto no lo veo ni en primavera, así que fijo que antes me pilla la pájara. Eso, o mando la bici a tomar viento y yo a recoger flores de colores.

Mientrastanto, en la ciudad, hay a quien sigue desquiciándole el comprar y comprar y comprar... Se merecen un monumento. O dos. En el sistema actual no nos mueve el dinero: nos mueve el propio movimiento. Y es que a nuestro sistema económico lo encuentro de una belleza aterradora de tan absolutamente abstracto. Para entenderlo, no hacen falta ni euríbors ni historias: simplemente se requiere un velocímetro. Cuanto más follada sea la velocidad de transmisión, mejor. Una economía sostenible se equivoca si procura reducir la velocidad: de lo que se debe preocupar es de que lo que vaya rápido (lo que se transmita) sea muy chorras. Sustituir petróleo por besos, por ejemplo.

De poner orden a toda esta empanada mental va esta serie.