Trons de princeseta. Complet amb Virolai, 30€.

LX3+senyera+coca-cola+tamburet+candau. 

Ja ho diu la canço: 

"El meu país és tan petit, 

que quan a la princesa se li cansa el cul 

el jeu al tamburet i no pas al tron..."

Bé, més o menys.

Dit això, i després d'una bona temporada deixant reposar els trons, he flipat força constatant com la febre sobiranista ha escalfat tots els racons de la societat, fins i tot aquells que ja van calents de mena. Vaig llegir no sé on que un parla la llengua amb la que folla, tot i que sospito que el putero no li fa escarafalls a immersions lingüístiques en llengües veïnes. Res, paro que m'estic liant, tot i que follar amb eles geminades... mmm...

Apa, que visca Catalunya.

Des de dalt de la moto (2).

M6+Elmarit28ASPH+HP2+GS-R1200GS

Vam deixar la cosa en què posava primera, desembragava, gas i en caçatrons tornava a l'atac (gràcies Markus per la troballa, que tot súperheroi necessita d'un súpernom). El tron el vaig trobar un quilòmetre enllà, al trencant d'una rotonda. Freno, punt mort, clic i fora. Setmanes després em trobo amb la imatge revelada. Per un moment el dramatisme de la il·luminació em recorda les instantànies d'en Weegee (des del fèisbuc en Juan R. també olora la mateixa flaire). En Weegee a cop de flaix ens fueteja amb una fotografia descarnada, sòrdida, despullada.   Ja li va al tema: un tron buit a la carretera és una puta que en algun racó, no massa lluny, es deixa omplir per vint o trenta euros. Euros de la butxaca d'algú que també està camí de casa i ja triga uns minuts més del compte a arribar-hi. Hi ha hagut pana a la carretera que dirà.

Tinc dubtes sobre la llum d'aquest parell de fotos. Tinc dubtes sobre les fotos. I és que tinc escrúpols de retratar aquests trons amb una il·luminació moral. És una mica com donar la foto ja pensada, creuar la línia que separa un reportatge d'un article d'opinió. De totes maneres em guanya la tensió entre el tron i jo, així que les dono per bones.

En primer pla m'hi trobo la moto. Bé, és clar, l'hi trobo perquè jo li vaig posar. Una fotografia un pèl autoreferencial. Però qualsevol foto ja és un autoretrat d'alguna manera, així que per sortir-hi un pèl més del compte l'únic que farem és ensenyar més cuixa, fer explícit el procés amb un petit estriptis... Tariro-tariro..! La senyora S. em diu que aquestes fotos serien un bon final per a la sèrie. Potser sí en tant que autobiogràfiques... El que em venen ganes de matar-la d'una vegada (a la sèrie, no a la senyora S.) doncs comença a distreure'm d'altres històries amb les que em podria enredar. Mentres penso un final de festa per als meus trons aniré esmolant la càmera, no m'hagi deixat algun tron en el tinter...

Des de dalt de la moto (1).

M6+Elmarit28ASPH+C-31+BMW-R1200GS, a tres quarts menys cinc de set del vespre.

Autovia de Castefa, de tornada a casa. Un tron buit, encara tebi. M'aturo al marge amb els llums d'emergència posats i el d'encreuament il·luminant l'escena. La càmera ja la duia penjant del coll, previsor... Sense treure'm el casc enfoco a ull, enquadro a sentiment i l'índex dret prem el disparador. Embragatge, primera, gas i adéu. Camí d'un altre tron.

Tron trist.

M6+Cron50+TriX

Als afores de Vilanova i la Geltrú hi ha aquest tron moribund, víctima de l'ampliació de la C-15. Una autovia modifica moltes topografies, també la del mercat del sexe fugaç. Elles ja no hi són però en queden els trons, encara. Això sí, un tron sense princesa és carn de depressió i aquest ja el trobo ben entristit. 

M6+Cron50+HP2+2 llàgrimes

Ella va marxar sobtadament...

M6+Cron50+HP2+Vilanova i la Geltrú

retronografia

El meu primer tron. El recordo com si fos avui... Maig de 2009, rotonda al damunt de la sortida de la C-32 de Vilanova i la Geltrú, la moto al ralentí, els nervis a tot gas, putes fora i la càmera també. Tres clicks ràpids i a còrrer. Aquest tron va encapçalar l'entrada amb la que vaig iniciar les meves investigacions.

maig'09+M6+Elmarit28ASPH+Sensia

De la rotonda ja no en queda res. Res de res. Ni la rotonda. Les obres del desdoblament de la C-15 han petat contra Vilanova transformant a hòsties el territori. Fins i tot les putes se n'han anat. Però sí que hi he trobat aquell primer tron, tirat en un talús de terra, runa, condons i bardissa. Per poc que no em cauen les llàgrimes de l'emoció. És acollonant com sovint només sobreviuen aquells elements més fràgils i invisibles, com els escarabats ens sobreviuran a nosaltres, potser...

octubre'11+M6+Cron50+IlfordHP2

Com ha dit el gran Berlusconi de la mort del seu vell (en el sentit de caducat) amic Muamar el Gadafi, "sic transit gloria mundi"...

El meu tron és molt petit.

Crec que la cosa acabarà així:

Entre reixes.


Davant la renúncia a fer Política, el que es portarà aquesta temporada és una dramatúrgia del fet polític, un simulacre molt excitat per fer veure que els qui haurien de manar, manen. Ja ho veureu.

Mentrestant, jo als meus trons abans no me'ls acabin...

Otro trono roto.

Tronos precipitados.

M6+TriX+Cron50+CamíRal a Viladecans

Putas fuera!

"Putas fuera". Una pintada en un quitamiedos. Pues atención, valientes: ya no hay putas en las carreteras. Esta semana las tenemos a todas en Barcelona. Como cualquier feria que se precie, la del teléfono móvil que se celebra estos días transforma a los lupanares en metro de hora punta. Un metro un tanto especial, claro.

Mucha tecnología y el mundo funciona igual que siempre: a golpe de bragueta. O que se lo pregunten a Berlusconi. Pero como lo negativo no me pone, voy a ser propositivo recordando una magnífica síntesis de amor y microchips: la maravillosa "Afrodita A", una nueva diosa del amor que se lanzaba al ataque al grito de "¡Pechos fuera!" (¿de qué me suena ahora a mí la frase esta?

Ilustración del diario PÚBLICO que ilustra una reseña de "¡Pechos fuera!", obra de Pepe Colubi (Espasa, 2009) que desmiente que tal expresión se dijera nunca en la serie "Mazinger Z" de TVE. Curiosamente, en el doblaje en catalán sí que Afrodita A soltaba lo de "Pits fora!". Menudo fet diferencial...

La isla del amor a ratos. Con ciclista.

Rotonda de Les Filipines.

Las raíces de lo moderno (Racionalismo, Futurismo, Constructivism0...) surgen a la par que los totalitarismos. Me temo que la coincidencia va más allá de lo temporal. De qué si no tanta atracción por manifiestos, decálogos y otras formas de verdad revelada. Es la teoría atroz que prescinde de lo concreto de una vida particular, única e irrepetible. En esas estamos todavía. Una derivada de lo expuesto es la urticaria que me causa la palabra "espacio". Espacio es la pura geometría vaciada de hombre, una abstracción inhabitable. Frente a espacio, lugar. Porque el lugar es espacio, pero espacio con huella, la huella del hombre. Esta isleta que ilustra la entrada es el mismo espacio con o sin corazones, con o sin rosa. Pero el lugar es otro muy distinto: un País de las Maravillas a 30€ el completo y a 20€ el francés.

Ana trabaja aquí

Rotonda Filipines, C31. M6+Cron50+TriX+HC110

Mañana...

Afueras de Vilanova i la Geltrú. M6+cron50+TriX

Sin piedad.

M6+cron50+tri-X+cuneta del Camí Ral en Viladecans

Dejémonos de hostias. Los tronos son de usar, y usar, y usar, y usar, y... crack!, tirar.

Princesas putas en tronos recatados.

M6+Cron50+TriX+N440

Me lo vino a decir hace unos días Aureliano Buendía : que si los tronos andaban cansados de tanto culo. Pues va a ser que no. Agotados quizás sí, pero de un mismo culo. Los tronos no son en absoluto promíscuos. Una silla de cualquier bar es mucho más puta. Incluso las de mi comedor son más dadas a cierto libertinaje. Y esto nos lleva a una inesperada disyuntiva: ¿el trono es trono porque hay princesa... o es la princesa la que se debe al trono?

Son las cosas del querer fugaz. Hoy, minifundios.

Será la crisis, pero cada vez aparecen más tronos. Como éste, tronecillo más bien, junto a Sant Vicenç dels Horts. La botella de agua de Lanjarón delata que la princesa no anda lejos. De hecho, está andando bajo el palmeral que se ve al fondo de la segunda fotografía, que corresponde a la gasolinera de... las Palmeras, cómo se iba a llamar sinó. No sé si fue a por un menú, a hacer pis o a comprar pipas, no me quedé a mirar: salí pitando hacia este trono y la ausencia que lo envuelve, que lo marca, que nos mancha...

El eco-trono

M6+Cron50+Tri-X+N-340

Me asalta la duda: ¿se trata de un trono que va, o de un trono que viene?

Trono en la N-340.

Para ambas fotos: M6+Cron50+Tri-X+ trono a las afueras de Vilafranca del P.

He vuelto a las distancias cortas, quizás para celebrar que el telémetro ya está ajustado de nuevo. Bien. Mientras, los tronos permanecen bien atados. Ay, la codicia...

trono barrido

BMW1200GS+LX3+Remolar

Con tal de ahorrarme sustos con el séquito de las princesas, estoy probando otras tecnicas como los barridos con la moto en marcha. Me ahorro así todo contacto por sorpresa con chulos y puteros, pero igual a cambio me doy de bruces con la policía de tráfico (o bien me doy de bruces a secas). La técnica se las trae, ya que en las carreteras lo interesante y próximo sucede siempre a la derecha, y justo la derecha es la mano que se agarra todo el rato a la maneta del acelerador. Así pues toca fotografiar de izquierdas, con la derecha tocando las narices, como la vida misma, vaya. Lo dicho, que un día me la pego.

negra flor (o de un trono entre las flores)

LeicaM6 con el telémetro desajustado+TriX+trono del Camí Ral

"porque yo hago lo que quiero y me gano mi dinero y si quieres yo te quiero pero págame primero, ¿eh?"

Lo cantaba ella, la Negra Flor, al final de la Rambla según Radio Futura. Pues será. Mientrastanto, en el Camí Ral entre El Prat y Castelldefels, la cosa sigue igual. Y en tantas otras partes. Un detalle: esa botella a medio beber tirada a los pies del trono que habla de la espera, de la sed, de enjuagarse los besos perdidos... A mí me duele.