Monday, February 11, 2013

Preparant la marató-BCN'13 (VII). El pla d'entrenament.

Autoretrat de l'artista.

Sí, ho havia promés i avui ha arribat el dia: parlaré del meu pla d'entrenament.

Fa uns anys vaig fer les pràctiques de patró de iot amb l'Escola Nàutica Maresme. En comptes de fer unes sortidetes algun cap de setmana, ells el que fan és una sola sortida de tota una setmana, a l'estiu, donant la volta a l'illa de Mallorca amb arribada i sortida a Mataró. De sensei teníem a en Xavi, una canya de tio que t'apretava tant com podia per tal que la caguessis. Apreníem dels errors, i n'apreníem un colló. El cas és que de company de sortida hi havia un tipus la mar de simpàtic, amb pinta de mosqueta morta però que era tot un pinta. Amb només una titolació amateur que no el permetia allunyar-se 12 milles de la costa amb un barco d'un màxim de 12 metres i sense estar habilitat per navegar a vela (i ni puta idea que en tenia), ja havia patronejat un veler de 14m de Vilanova a Eivissa duent un grup de jugadors de bàsquet de no sé quin equip de la ACB, tot això cobrant perquè s'havia venut com a professional del ram. Els jugadors havien posat com a condició que el patró es conegués Eivissa com el palmell de la seva mà i ell va respondre que era la persona adequada (callant-se que l'únic que coneixia de l'illa és que era una de les de l'arxipèlag balear i que li sonava a hippy i a disco). A mitja travessa, la pregunta:

- Patró, quin és el pla quan arribem a Eivissa?

Cara de pòquer, un silenci allargat un parell de segons de més i la resposta:

- El pla... és que no hi ha pla.

Els jugadors callen, es miren i amb uns riures se n'adonen que aquell és el seu home i aquell viatge una triomfada.

Hòstia, ara no sé si calia teclejar tota aquesta història per dir que no, que no he seguit cap pla... Esborro i torno a començar? Va, tant és, que a saber si algú llegeix aquestes línies... Bé, els meus pares sí, que de cop va i em pregunten pel bessó, que com el tinc, i jo no recordo haver-los dit res del tema i és que no cal, que ja ho han llegit... És curiosa la il·lusió que em fa que em llegeixin... Si ho tingués més present m'estalviaria alguna animalada, però segur que m'estimen igual.

Tornem-hi. El pla d'entrenament. Prometo que ho he provat, que he passat hores estudiant-m'ho, descarregant-me plans per internet... Però em produeixen urticària les taules d'excell que em trobo on et manen que si el dia 27 has de córrer 15' a 4'30'' amb rec. de 20' i la derivada de la funció de les peres amb vinagre que et vas fotre de postres... Al final he decidit córrer tants dies a la setmana com puc, amb el darrer dia que coincideixi amb la tirada més llarga, cada cop més llarga, i acumulant cada setmana més quilòmetres fins a un parell de setmanes de la Marató. Les sortides, variades, amb alguna sessió a la setmana de sèries o fartlek (carrera contínua amb canvis de ritme) que he de confessar que són ben poques: importants per guanyar velocitat, però difícils de seguir quan es corre més sol que la una... A més, tot i haver perdut uns cinc o sis quilos, encara tinc un sobrepés important que malgrat no m'impedeixi de continuar sexy em casca les articulacions quan apreto el ritme.

De mitja estic corrent uns tres o quatre dies per setmana amb un quilometratge total d'uns quaranta quilòmetres... que ja s'han enfilat cap als seixanta i pujant. Poc per a una marató, però trobar estones per córrer quan treballes d'autònom i tens família és molt i molt complicat. Mai sé si un dia podré córrer, o si ho faré pel matí o per la tarda, o si el rodatge podrà ser curt o el podré fer llarg.

Aquesta setmana passada va ser la que m'ho vaig passar millor corrent. Venia de fer la Mitja de Granollers així que dilluns i dimarts m'els vaig donar de festa. Les sensacions no van ser massa esplèndides, em vaig trobar a faltar càrrega de treball, així que he decidit d'incloure més sorra als entrenaments. 

Dimecres vaig sortir al vespre: cap a l'hotel Vela, per la platja fins al Fòrum i tota la Diagonal Mar fins a Glòries i cap a casa, uns 13,3km amb més de cinc per sorra. Per cert, fred i vent de collons.




Tour de Viladecans a l'Hospi, imprescindible coneixements de croll.
Divendres tenia que taxar un habitatge a Vilanova i després anar a buscar el meu fill a casa de l'àvia, a l'Hospitalet. Aprofitant que és Carnaval, vaig fer la visita disfressat tot deixant la moto a casa i agafant el tren. De tornada vaig baixar-me a Viladecans, i d'allí a l'aventura. Sóc més lent que un cargol però ho compenso amb  un buit neuronal que em fa passejar per llocs ben poc recomanables. Així vaig tirar per un canal direcció a mar que, és clar, als pocs quilòmetres anava ple d'aigua així que els darrers cinc-cents metres els vaig fer amb l'aigua pels genolls. Amb el dubte de si en algun moment m'arribaria pel coll. Glups. Vaig aparèixer a la T1 de l'aeroport, des d'allí passeig fàcil fins a connectar amb la Damm, a Sant Cosme de El Prat, on em vaig jugar el físic creuant la carretera de cotxes a tota hòstia que surten de la T2 (no he dit res, mama, tot és mentida). Ja és de nit. Creuar El Prat fins arribar a Mercabarna i alehop, pujar per la riba d'El Llobregat fins a l'Hospital de Bellvitge. Ho vaig fer pel costat Barcelona: mal fet, factible però molt desangelat, si haguessin volgut em feien un home i encara hi seria, quin canguelo! (ehem...). Del riu a l'Hospital de Bellvitge hi ha un caminet recent urbanitzat i sense cap indicació (molt bé, campions!) que en facilita la connexió, comença just passada la benzinera de l'Autovia de Castelldefels. Tour per Bellvitge i cap a La Florida que ja hi som! 19,3km. Us passo l'enllaç de GMAP-PEDOMETER, aquí, per si algú s'apunta a aquesta ruta idiota. El temps, el de menys: poc més de dues hores.

El canal comença ben idílic...

... a un l'entren ganes de fer fotos, fins i tot quan la cosa es comença a posar simpàtica...

... molt simpàtica...







De Cesalpina al Born, amb nocturnitat, molta nocturnitat...
Diumenge vaig esmorzar un croisant de mascarpone i un altre de massapà de cal Hoffman. No ho feu: segur que és pecat. Per dinar, paella de la sogra, a la urbanització Cesalpina de Santa Coloma de Cervelló. Total, que hi havia molt a cremar així que a les sis vaig decidir que tornar a casa tot trotant. La ruta, aquí , que ara us explicaré. Deixar-se caure cap a Santa Coloma, amb visita al Parc de Can Lluch, un parc impressionant i l'hòstia de bonic que podeu veure si cliqueu damunt del link. Us el recomano fervorosament, i no és amor de pare (o sí). Envoltar la Colònia Güell, Sant Boi i cap a la llera del Llobregat fins a El Prat, un munt de quilòmetres fets de negra nit, acollonant. Creuo el riu davant de Mercabarna i vaig a buscar l'aixopluc de la línea 9 del metro que creua la Zona Franca. Connecto com puc amb el Passeig de la Zona Franca (quins collons que un encara s'hi hagi de jugar la pell) i ja posats i amb vint-i-uns-quants quilòmetres a les cames se m'acudeix de pujar al Castell de Montjuïc (se sorteja una lesió, se sorteja una lesió...!) Arribo així a casa després de 29,2km, força sencer, amb forces de continuar corrent i un altre temps de pena (6'26''/km) que la veritat, me la sua força perquè m'ho he passat teta de veritat!!!




Friday, January 18, 2013

Preparant la marató-BCN'13 (VI). La polla del corredor.

corredor amb trempera

Ja s'olora la marató, no queden ni un parell de mesos. El meu entrenador personal em va demanar de vuitanta a cent quilòmetres per setmana. Jo em vaig proposar uns setanta. I de mitja amb prou feines en faig quaranta: patiré un colló. Però el cul cada cop em pesa menys: m'he desempallegat d'uns quatre quilos. Continuo amb sobrepès, però anem pel bon camí... més o menys: ahir vaig trotar de El Prat a casa pujant al Castell de Montjuïc i ja de bones a primeres em vaig notar unes molèsties al bessons, especialment al dret. Aquest migdia he tornat a sortir i als deu minuts he parat doncs la punxada era més forta... Com torni a ser un trencament fibril·lar me la tallo (sentit figurat). He tornat caminant, tot badant fent fotos amb el mòbil i abans he fet uns estiraments en els que m'he descobert aquesta erecció simpàtica de la foto. Bon cap de setmana a totes i a tots.

Monday, January 14, 2013

Instagram com a quadern d'apunts


Ho confesso. Abans que la fotografia jo era dibuix. I després de la fotografia també seré dibuix. Si pensar és parlar, jo dic gargots amb el llapis.

I com a dibuixant sóc un malalt dels apunts. De fet, només m'interessen els apunts. Apunts al bar, apunts de viatge, estovalles pintades... Per això valoro Instagram, perquè és una eina perfecta per a prendre apunts amb la càmera, la càmera d'un telèfon mòbil que sempre dus a la butxaca. Entenc certes reticències a Instagram com un cert pudor que molts poden tenir a mostrar els seus apunts. No és tant que no precisin d'aquesta fase prèvia (que per a mi ja és una fantàstica darrera parada) sinó que aquesta forma part d'un procés que no es vol fer públic (algú ha vist els contactes d'en Joan Colom? Les provatures?). Després hi ha qui en fa un altre tipus de crítica idiota de l'estil "Instagram fa creure a qualsevol que és un gran fotògraf" , una crítica que arrenca de forma massiva... al 1888!!! amb la primera Kodak i el lema "pitgeu el botó que nosaltres en farem la resta". Què en pensaríem que un escriptor es queixés de què la gent escriu massa pel seu compte?

Doncs sí, jo prenc apunts amb la càmera i els comparteixo amb Instagram. N'he fet un passi de fotos amb una sel·lecció que en deixa fora les més anecdòtiques i familiars i l'he penjat en una galeria pròpia dins de la meva pàgina web. Feliç dilluns a tothom.

Wednesday, January 2, 2013

2013

Encetem un nou any.

Començaré presentant-vos dos projectes que alguns potser ja coneixeu.

El primer no és exactament un projecte, és més aviat un passar a net. He endreçat la meva activitat professional en una pàgina web que comparteixo amb la meva sòcia. Ja tocava, la veritat.

SANTACREU-MOLINER, per servir-vos...

L'altre projecte és ZOOLONA. Amb la sòcia tenim un fill enamorat dels animals, pel que ens vam dedicar a tunejar-li les samarretes amb trompes d'elefant o colls de girafa. El cas és que molta gent ens demanava d'on trèiem la roba, pel que ens vam decidir a comercialitzar-la. De moment tenim tres col·leccions: ZOO100% (la dels animalets), DE DIUMENGE (roba irònica de mudar, amb corbates i altres obsolescències) i PER A MOMENTS DECISIUS (en el que fent bo que "la cabra tira al monte" hem homenatjat a la LEICA M6  i a la POLAROID1000, amb talles que arriben fins a nens i nenes de la 3a edat: per a tots els públics, vaja). Per cert, tenim pàgina de fèisbuc, per si algú se'n vol fer amic. Aquí.

ZOOLONA, arquitectures per vestir..!

A banda de tot això, per aquí continuarem amb força amb la sèrie PREPARANT LA MARATÓ DE BARCELONA 2013. Com que jo a mi mateix m'acabo avorrint, tornaré la càmera cap als meus amics, coneguts i saludats que corren i a cadascun d'ells els dedicaré una foto i unes línies. El cap em bull amb altres històries, però no cal esgotar el 2013 tot just el dos de gener, oi?

Apa, una abraçada per a totes i tots i que d'aquí a un any ens mirem el 2013 amb més bons ulls que avui ens mirem el 2012...

Tuesday, December 25, 2012

Preparant la marató-BCN'13 (V). Cremant els primers torrons per Nadal.

Me n'enric de l'entrenament militar dels suïssos: els catalans som més bèsties: ens hem fet nostre el tiberi de la Nit de Nadal, no hem renunciat al dinar de Nadal ni, per suposat, al de Sant Esteve. Superar any rere any aquesta dura prova ens fa un poble invencible: que tremoli Espanya que ni amb cinquanta Brunetes podran amb nosaltres.

Això sí, per tal de limitar l'inevitable sobrepés amb el que s'acaba aquesta història, avui pel matí m'he oblidat de la boira gelada que envoltava casa els sogres i me n'he anat a còrrer: la ruta dels quatre projectes. M'he deixat caure de la urbanització de Cesalpina fins al parc de Can Lluch, a Santa Coloma de Cervelló, que vam acabar fa un parell d'anys i ara en farem l'ampliació. Després he anat tirant cap a Sant Vicenç dels Horts, on a banda de ser conegut perquè l'alcalde és l'Oriol Junqueras, també ho és perquè hi ha un parell de projectes nostres: el Parc de la Foneria i la urbanització de l'entorn del seu cementiri. Acte seguit, he enfilat la carretera de Torrelles i he fet cap a l'Ateneu, del que encara hi ha un parell de repassos pendents però ja és ple de vida. Ja fetes totes les visites he tornat cap a Cesalpina pujant per una carretera per la que he suat la cansalada.

Ja em perdonareu la formatació un pèl despentinada de l'entrada, però estic escrivint des del mòbil al mig d'uba sobretaula en la que he  recuperat amb escreix tot el que hagi pogut cremar. Apa, bon Nadal i folleu tot el que pugueu.

Falsos estiraments abans de sortir de casa dels sogres.
Recuperant l'alé al Parc de Can Lluch de Santa Coloma de Cervelló
De camí m'ha temptat comprar uns tumacats...
Potes enlaire al Parc de La Foneria, a Sant Vicenç dels Horts.
A l'entorn del cementiri de Sant Vicenç dels Horts, trepitjant fort...
Dalt de les escales, a tocar del cementiri...
És Nadal a Sant Vicenç. Ho diuen els nans, i els nans no menteixen.
Esbufegant amb l'Ateneu de Torrelles al fons.

Monday, December 10, 2012

Preparant la MARATÓ-BCN'13 (IV). La cosa va bé.

vambes assecant-se
Vambes assecant-se.


Dilluns. Avui no corro. Ahir vaig fer una tirada llargueta, de quinze quilòmetres. Vaig arribar a creuar el Besós. Un punt d'inflexió. Poques coses hi ha tan boniques com creuar el riu. Era de nit i feia fred i a l'estómac encara hi tenia el plat de pasta del migdia a mig digerir. Després d'un tiberi (i aquests dies n'he gaudit d'uns quants) he descobert que necessito de quatre a cinc hores per posar-me a córrer. Per culpa del mal digerir només he sortit tres cops aquesta setmana, però arribant als quaranta quilòmetres així que no em queixo. Avui volia escriure de plans d'entrenament, però m'he de reunir amb el meu comitè científic (que en tinc) doncs no m'hi ha donat el vist-i-plau. Em demanen de fer de vuitanta a cent quilòmetres per setmana, un disbarat, de pensar-hi m'entra un cansament per cagar-s'hi. Manel, n'hem de parlar...


Saturday, December 1, 2012

Preparant la marató BCN'13 (III)

rere el castell
GalaxySII + 1 birra rere el Castell de Montjuïc + 1 tio que sembla que corri

Em pesa el cul.
Però no és excusa. El trec a passejar i em foto.
La setmana passada em vaig poder enfilar fins als quaranta-cinc quilòmetres en cinc sortides, una de tretze.
Aquesta setmana hauria de fer si fa o no fa, però m'està costant molt. M'està costant còrrer, trobar l'estona, no parar a mig recorregut per tornar passejant...
Em pesa el cul i em pesa el cap. El cap és molt putes, deixes que se't carregui amb merdes i de cop ja no hi ha qui el mogui. Amb el cap brut es corre malament.
No sé què em pesa més, si el cul o el cap. Corro lent, arrossegat. Però corro. Aquesta és la meva única victòria, que malgrat tot corro.
No és poc.
Queden quinze setmanes per a la marató.