Preparant la marató-BCN'13 (V). Cremant els primers torrons per Nadal.

Me n'enric de l'entrenament militar dels suïssos: els catalans som més bèsties: ens hem fet nostre el tiberi de la Nit de Nadal, no hem renunciat al dinar de Nadal ni, per suposat, al de Sant Esteve. Superar any rere any aquesta dura prova ens fa un poble invencible: que tremoli Espanya que ni amb cinquanta Brunetes podran amb nosaltres.

Això sí, per tal de limitar l'inevitable sobrepés amb el que s'acaba aquesta història, avui pel matí m'he oblidat de la boira gelada que envoltava casa els sogres i me n'he anat a còrrer: la ruta dels quatre projectes. M'he deixat caure de la urbanització de Cesalpina fins al parc de Can Lluch, a Santa Coloma de Cervelló, que vam acabar fa un parell d'anys i ara en farem l'ampliació. Després he anat tirant cap a Sant Vicenç dels Horts, on a banda de ser conegut perquè l'alcalde és l'Oriol Junqueras, també ho és perquè hi ha un parell de projectes nostres: el Parc de la Foneria i la urbanització de l'entorn del seu cementiri. Acte seguit, he enfilat la carretera de Torrelles i he fet cap a l'Ateneu, del que encara hi ha un parell de repassos pendents però ja és ple de vida. Ja fetes totes les visites he tornat cap a Cesalpina pujant per una carretera per la que he suat la cansalada.

Ja em perdonareu la formatació un pèl despentinada de l'entrada, però estic escrivint des del mòbil al mig d'uba sobretaula en la que he  recuperat amb escreix tot el que hagi pogut cremar. Apa, bon Nadal i folleu tot el que pugueu.

Falsos estiraments abans de sortir de casa dels sogres.

Recuperant l'alé al Parc de Can Lluch de Santa Coloma de Cervelló

De camí m'ha temptat comprar uns tumacats...

Potes enlaire al Parc de La Foneria, a Sant Vicenç dels Horts.

A l'entorn del cementiri de Sant Vicenç dels Horts, trepitjant fort...

Dalt de les escales, a tocar del cementiri...

És Nadal a Sant Vicenç. Ho diuen els nans, i els nans no menteixen.

Esbufegant amb l'Ateneu de Torrelles al fons.