Ja fa uns mesos que vaig rebre un correu electrònic. A l'amic d'uns amics li havia fet gràcia el blog i em demanava si jo podia pensar en una fotografia per a la portada del seu segon llibre de poemes. No cal dir que de seguida em va pujar la mosca al nas: algú a qui li agradaven les meves fotos i a sobre poeta! De segur que no podia ser un tipus de fiar, i menys amb els amics que compartíem. Vam quedar per parlar-ne a la terrassa del Líving, un lloc públic i concorregut, pel que pogués passar.
I va passar que m'hi vaig trobar a un tipus magre de mocador al coll, amb l'esguard de qui va a comprar caramels, la cantarella d'un contista de Djemaa El Fna i una barba més ben arreglada que la meva (jo és que, des que l'àvia va deixar de fer-me la ratlla, sóc un home despentinat). M'entabanaria de calaix, vaja.
Me'n vaig tornar a casa amb "Autoestop" i l'esborrany "D'ara endavant" sota el braç. A l'arribar-hi vaig deixar les dues obres al costat del capçal del llit i allí es van quedar uns dies, algunes setmanes potser. Sense obrir-les. Per por.
Sí, la poesia em fa por. Ja em perdonarà mon pare (gran lector d'aquest blog amb el que omple les seves hores mortes a la presó), però sóc fill de moltes llets. Bona part del semen intel·lectual que engendrà el desastre que sóc el dec a en Ferran Lobo, la mirada més afilada amb la que hagi topat mai. Aquest professor d'estètica ens va dir un dia, entre rulo i rulo:
"A la poesia no s'hi pot acostar un de jove o hi pot deixar la pell; vaig compartir una nit i una foguera amb un pescador vell, de Palafrugell; en un moment donat, per encendre un caliquenyo va atansar-s'hi una brasa agafada amb els dits; només amb aquestes durícies al nostre ànim podem apropar-nos als versos..."
Més o menys.
Però, més que per por que trobar-me amb aquesta poesia encesa (tan rara i perillosa de trobar), patia per si topava amb A) una col·lecció de cursilades o B) una palla mental i indesxifrable.
Al·lucinant: va ser la C)..!
Així que compte, que crema!
Larva, la finestra cega.
A cops de mall, obro
el pany del cel, papallona.
De les runes dels records
en faré morter.
Martí Noy i Freixa.
No comments:
Post a Comment