Desde Arqueologia del Punt de Vista estamos realizando un proyecto sobre Can Ricart, un complejo fabril en pleno distrito del 22@ de Barcelona. Por sus ruinas (que en un futuro albergarán varios equipamientos culturales) pude pasearme junto a Ricard M. No tardaron en llamarme la atención los graffitis que aguardaban a nadie en cada rincón, conformando así una fabulosa e inaccesible sala de exposiciones. Volví y volví. Y volveré. Con los apuntes que tomé con la cámara monté un pequeño pase de diapos con música. Con alguna de las piezas habrá tiempo de entretenerse en otras entradas. Ya veremos.
Cuesta reconocer el lugar. Tengo que retomar mis visitas, me encanta pasear por este distrito.
ReplyDeleteThis comment has been removed by the author.
ReplyDeleteNo dic jo que tot, però no estaria malament respectar algun d'aquests grafits en la intervenció sobre el lloc. A més de deixar memòria del que fou, també convindria deixaria memòria de l'espai transcorregut entre l'abandonament i la "reutilització" de l'indret i els edificis.
ReplyDeleteI algun grafit que altre paga la pena de ser conservat.
La cosa ja està en obres, Francesc. No em conec el projecte, que és d'una arquitecte vídua i mediàtica que de segur que amb major o menor fortuna s'aprofitarà de les runes de l'emplaçament. Pel que fa a la conservació d'algun graffiti, i lligant amb les ganes d'en Manel de retornar al lloc, cal tenir present que aquestes pintades no estan fetes per ser vistes al lloc: la seva única finalitat és la de ser retratades. Dóna que pensar la cosa...
ReplyDeleteSalut per a tots!
M'encanten aquestes fotos del que, durant molt temps, va ser el mau barri i que ara ja és gairebé irreconeixible. No només estan desapareixent les realitats que es van fer per ser retratades, també ho estan fent les que es van fer per ser viscudes, com els molts edificis i recintes industrials dels que només s'han conservat les xemenies, o els tallers d'artesans i artistes que estan abandonant el lloc perquè ja no poden pagar els lloguers (...crec que és allò que alguns urbanistes anomenen "especulación en el buen sentido de la palabra"). En definitiva, crec que és un plaer veure aquestes fotos que encara respiren una certa vida que va més enllà de les @ i les imatges institucionals.
ReplyDelete