"Del desig. Música i poesia amorosa en un marc de cabaret" és una aventura a la que m'han aconvidat la soprano Montse Solà i la pianista Imma Santacreu. El cas és que estrenem aquest projecte el proper dijous 25 d'agost a les 21h a la Sala Muncunill de Terrassa, en el marc del IV Cicle Sons del Temps que organitza l'Ajuntament de Terrassa. Jo m'he encarregat de la direcció escènica i d'interpretar unes poesies que són petites joies, i que aniran espurnejant unes peces i cançons absolutament delicioses. La cosa començarà ben forta amb el Youkali d'en Kurt Weill (per a molts, una de les cançons més belles). Després, però, no hi ha perill que el concert decaigui en absolut, doncs hi ha cada sorpresa...
Wednesday, August 17, 2011
Monday, June 27, 2011
Otro trono roto.
Saturday, May 14, 2011
Tronos precipitados.
Thursday, April 14, 2011
Salut, república i sexe.
Edito... Les presses d'un 14 d'abril que venia amb mi mateix que me n'anava, m'han portat a penjar aquesta entrada des de la cua del mostrador de facturació de la T1 de BCN. Ara jec al llit de la capital d'una República de debó, amb la comoditat del wifi de l'hotel. La fotografia que us ensenyo correspon a un dels muntatges de Repressió i Resistència que aquest estiu passat s'escampaven per Barcelona de la mà d'Arqueologia del Punt de Vista. És el monument a la República que ens saluda des d'un Cinc d'Oros de fa setanta-molts anys. El brindis amb el que encapçalo l'entrada l'he manllevat d'en Jordi C. Que es foti i que un altre dia no vagi amb desitjos tan rodons.
Saturday, April 2, 2011
Thursday, March 24, 2011
Esta luz...
Probablemente no, no sea la luz de Antonio Gamoneda, es otra. No importa. Por unos instantes me ha arrebatado de igual modo. Con el crío a cuestas he sacado la cámara del bolsillo para acercarme a esa luz. Cinco minutos después se había ido.
Sunday, March 20, 2011
Visitants d'una exposició. La "negra ombra que enlluernes" de Ricard Terré, a Vàlid Foto.
Aquest dimarts passat vaig poder atansar-me a VÀLID FOTO, on la Laura Terré ens va regalar un passeig a través d'un munt de fotografies del seu pare. Aquesta galeria de prop d'Arc de Triomf acull aquests dies "Negra ombra que enlluernes", una exposició de còpies tirades pel propi Ricard Terré que es pot visitar fins al proper 1 d'abril.
Les explicacions de la Laura Terré van suposar uns peus de foto de luxe. I potser uns millors peus de fotògraf. Peus que caminen dels anys cinquanta fins a abans d'ahir, en un trajecte que arrenca en uns temps de carències inimaginables avui dia, però que fan bo l'anàlisi de Guy Debord sobre "La societat de l'espectacle". Les processons i ritus populars que capten l'interès d'en Ricard Terré passaran de ser festes a mers espectacles, l'estigma de la nostra contemporaneïtat. I en aquell poble perdut on hi va portar la càmera a veure passejar taüts amb falsos cadàvers, en uns anys els taüts en serien un de sol amb unes grades farcides de fotògrafs. Terré hi continuarà pelegrinant, però canviant la càmera per un fer-la petar amb les amistats que hi anirà cosint en aquests improvisats foto fòrums d'una España Oculta on ens hi hem deixat les llums enceses.
Us deixo una banda sonora que desitjo us agradi tant com a mi. Als versos de na Rosalía de Castro que posen títol a l'exposició, en Xoán Montés Capón els hi va posar música ja fa més d'un segle i (no fa tant) la Luz Casal la veu.
Subscribe to:
Posts (Atom)
