Wednesday, December 28, 2011

GUERRA!!!

Tinc el cos que encara no s'ho creu. Quan aquesta matinada les emissions de tots els canals de TV i ràdio, tant públics com privats, s'han aturat per emetre el comunicat del Director General d'Operacions de l'OTAN creia que la cosa aniria de bombardejar Síria o l'Iran, el típic pollastre que munta Occident per fer veure que encara és l'amo del tinglado i, pel mateix preu, distreure'ns d'una actualitat massa indignant. Però... no! M'equivocava del tot, suposo que com mitja humanitat que estava a aquella hora pendent de la TV...

Autoretrat amb dislocació d'espatlla esquerra de mi mateix (és clar) mentre flipo veient la tv.

Doncs sí, el comunicat ha estat una declaració de guerra, però de guerra a la crisi. I és que fent cas a la tesi de Carl von Clausewitz (la guerra és la continuació de la política per altres mitjans), les democràcies occidentals han dedidit d'utilitzar l'OTAN per articular les accions militars que posin ordre a la situació econòmica mundial. I l'han utilitzada. Collons si l'han utilitzada, l'OTAN..! 

El Director Gral. d'Operacions de l'OTAN, mariscal Van A. Pringar, durant la seva vehement locució retransmesa a tots els canals, la meva tele preferida inclosa :-D

ElMundoToday informa que l'espai aeri d'Andorra, Gibraltar, Lietchenstein, Mònaco i les Maldives roman tancat mentre els tancs de la Brunete desfilen carretera de La Seu amunt. Des de LaCOPE s'assegura que escamots de GEOS han irromput en un consell d'administració de ElSantander, on s'han sentit trets i explosions. Segons Hustler, a Guantánamo han regalat un passaport cubà als quatre moros que hi quedaven i ara és plena d'agents de qualificació, brokers i altres miserables als qui s'està interrogant amb mitjans de solvència contrastada sobre les seves activitats criminals. Minut a minut es van coneixent detalls de l'abast de l'operació militar que ens deixen ben esparverats. A Nova York el Consell de Seguretat de l'ONU està reunit des de pocs minuts després de l'inici de les operacions i se n'espera en breu una resolució de suport.

Empleat bancari abatut per un tret de l'OTAN a les instal·lacions de rentat de diners d'una entitat financera no identificada.

Ens agradaria, però, tornar al comunicat de l'OTAN televisat aquesta matinada. En ell hi trobem dos eixos principals que justifiquen el pollastre:

1. Diu el mariscal Van A. Pringar: “El sistema está diseñado para que si te pillan, la multa sea sólo un número muy pequeño comparado con el fraude cometido. Es como una multa de aparcamiento, a veces tomas la decisión de aparcar en un sitio a sabiendas de que podrían ponerte una multa”, (...) "habría que meter a muchos de los responsables en la cárcel”. (...) “¿Vamos a confiar en quienes nos metieron en esta situación para sacarnos de ella? Ellos reconocen que no han hecho bien las cosas pero que su comprensión de la situación es buena. Si creen esto, estamos en un lío, lo siento”. (*)

2. I continua el tipus: "a  las libertades democráticas fundamentales, se les añade que garanticen el acceso EFECTIVO del pueblo al PODER ECONÒMICO y político". (**)


Quan semblava que el millor del 2011 és que serà millor que el 2012, va i els canons ens assenyalen la sortida del túnel...









 (*) Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia. Citat a http://www.attacmadrid.org/?p=3276

(**) Fa poques setmanes va ser el 40è aniversari de la fundació de l'Assemblea de Catalunya. El punt citat és la primera esmena important que es va introduir al manifest fundacional de l'Assemblea, per part de l'Assemblea d'Intel·lectualsAgustí de Semir, "Cataluña durante el Franquismo", Biblioteca de La Vanguardia, p.290.




Wednesday, December 14, 2011

Els del Working After Time.

M6+Elmarit28ASPH+TMAX100+WorkersAfterTime...
Tal dia va fer un any que ens patejàvem el Parc de la Ciutadella refotografiant tot el que se'ns posava a tiro. Estàvem en ple taller amb en Mark Klett, el gran refotògraf americà. Working After Time es deia la cosa... I collons amb l'After Time, que tot just avui he revelat un rodet que voltava per casa i m'he trobat aquesta foto... L'analògic té aquestes coses, que a la que et despistes es transforma en un huevo kinder, com qui enterra records al jardí...

El cas és que, un any després, el taller encara és viu. Just avui recollim les fotografies de l'expo que acollirà l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona el proper febrer: Rephotographing Barcelona. Allí qui s'hi acosti veurà les refotografies que hem realitzat durant aquest any i crec que serà una visita que ben valdrà la pena...


Monday, November 28, 2011

Wittgensteniada Nº32. Res a afegir-hi.

a la rica piscina..!
M6+Cron50+TriX
"La figura contiene la posibilidad del estado de cosas que representa". 2.203
Ludwig Wittgenstein, TRACTATUS.



Friday, November 25, 2011

Gisèle Freund, pitonissa.

pre-paternitat
M6+Elmarit28ASPH+TriX+R1200GS+SMN+un servidor

"Hace unas décadas, los viajes eran el privilegio de una pequeña clase acomodada. Hoy en día, gracias al tiempo libre, a las vacaciones pagadas y a los progresos de las comunicaciones, millones de personas se desplazan cada año. En la sociedad de la abundancia, el automóvil y el avión han dejado de ser transportes de lujo.
(...)
El cuerpo humano, sin embargo, tiene sus límites y no puede absorver en tan poco tiempo tantas impresiones nuevas sin mezclarlas. Qué importa, de vuelta a casa, revelará las fotos y podrá recordar los lugares visitados. Ya no hace falta mirar. La cámara ve por nosotros."

"La fotografía como documento social", Gisèle FREUND


I va la tipa i això ho escriu... al 1974!!! Després de llegir això, us prometo que pagaria deu cèntims per ressuscitar la Gisèle Freund i veure-li la cara davant l'adveniment del digital i dels vols low-cost... En cinc minuts un atac de feridura se l'enduria de tornada a la caixa.

En una altra banda comentava que hi ha uns indis americans que al desembarcar en un aeroport s’hi queden unes hores de més: esperen que els hi arribi la seva ànima, que viatja a una altra velocitat. Em pregunto si mentre s'esperen es miren a la pantalla lcd de la càmera les fotos que segur que han tret del viatge. I així, foto a foto, els arriba l'esperit...

Haugh..!




Wednesday, November 23, 2011

Tron trist.

M6+Cron50+TriX

Als afores de Vilanova i la Geltrú hi ha aquest tron moribund, víctima de l'ampliació de la C-15. Una autovia modifica moltes topografies, també la del mercat del sexe fugaç. Elles ja no hi són però en queden els trons, encara. Això sí, un tron sense princesa és carn de depressió i aquest ja el trobo ben entristit. 


M6+Cron50+HP2+2 llàgrimes

Monday, November 21, 2011

Pintat de color azul-joder.

blau-joder
M6+Cron50+Indignat compungit

Doncs això, que joder, que de azul que t'hi cagues està el panorama. Però ànim, campió, que a la contra també s'hi juga bé...

Saturday, November 19, 2011

19-N: Jornada de reflexió.

____0052-MSM cridant_pet
M6+Cron50+TriX+en Martí (indignat)

Heu vist? És una passada: naixem amb indignació de sèrie. Mentrestant, jo que m'ho miro de fora estant i reflexiono.

Els polítics estan força putejats. És injust. El que els fem passar aquests dies no té nom. Els obliguem a posar cara de gilipolles pidolant vots aquí i allà. A alguns, pobres, els han fet creure que el camí a Madrid passa per treure a passejar el fatxa que duen dins tot convidant gais a cal psiquiatra mentre compten els Muhammeds que hi ha a comarques: com per acabar grillat. D'altes, pateixen d'allò més provant de posar cara de seriositat quan només la saben posar d'emprenyada. I ves sumant.

Els polítics són gent tan normal i respectable com qualsevol. Per això mateix els estalviaria vexacions i, més que eleccions, el que faria és sortejar els càrrecs entre el cens disponible. Saps? A la del cinquè li ha tocat de ministra suplent de justícia. No fotis! Pos sí. Guai. I al cap de quatre anys, un altre sorteig. Mentrestant cap concessió a la galeria: no serviria per a res.


Tuesday, November 15, 2011

Wittgensteniada Nº31. De l'importància de la tècnica..

Fira a Guissona
"El hombre posee la capacidad de construir lenguajes en los que cualquier sentido resulte expresable, sin tener la menor idea de cómo y qué significa cada palabra. Al igual que se habla sin saber cómo se producen los distintos sonidos. (...)" TRACTATUS, 4.002


Thursday, November 3, 2011

Els dibuixos d'en Josep Subirats. Barraques i camps de concentració.

En una entrada recent em vaig referir al diferent tempo que la fotografia té, per exemple, de la novel·la. Si amb la càmera tendim a cercar el moment decisiu, amb l'escriptura el que ens interessa és el moment estès. Dic això perquè del que vull parlar avui no és ni de fotos ni d'escrits: la cosa va de dibuix.

El temps d'exposició d'un dibuix l'emparenta més amb la literatura que amb la fotografia. No tant en la seva forma com en l'objecte del seu interès. Allò quotidià en la seva quotidianitat, allò invisible per immutable. A la contra, podríem definir la fotografia com un dibuix amb quatre ratlles de coca al damunt. Però això són tendències amb mil-i-una excepcions, que ja sabem que a l'artista el que el fot calent és jugar a la contra.

Josep Subirats
A l'estenedor, el catàleg de l'exposició d'en Josep Subirats.

Fins al 20 de novembre (i ja se les porta haver triat aquesta data) al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya s'hi exposen dibuixos, cartells, cartes i pintures d'en Josep Subirats, en una exposició comissariada per Eric Forcada i que d'aquí a poc se n'anirà de bolos a Perpinyà i a Reus.

En Josep Subirats va ser un noi que, acabada la seva formació a La Llotja a començaments dels trenta, va dedicar-se al cartellisme publicitari fins a esclatar el cop d'estat feixista del 36. A partir d'aleshores treballarà també fent cartells però per a la República, dins del Sindicat de Dibuixants Professionals, fins que al 37 se'n va cap al front en un viatge que el menarà cap als camps de concentració amb què la República Francesa ens va acollir i després cap als camps de treball amb el que el règim franquista rebia als perdedors. Les cartes que s'hi exposen adreçades a la Teresa, la que serà la seva dóna, són il·lustratives de la violència extrema i silent exercida amb la derrota: és la distància entre un encapçalament i un altre, entre un "Estimada Teresa..." i un "Querida Teresa..." No hi ha només una amputació lingüística, hi ha també uns ulls que furguen en la intimitat més inviolable.

Si a Subirats li dediquen una exposició es deu a què era un dibuixant compulsiu. Durant l'avorriment del front i dels camps de concentració va necessitar com el respirar d'atrapar el que veia mitjançant un llapis, una ploma o un pinzell. Dóna testimoni del lloc i dels homes que l'habiten, una resistència a un oblit que negui el que va ser.

Josep Subirats
Josep Subirats dibuixant escribidors.

Un cop ha purgat els seus pecats continua la seva feina amb un cartellisme de signe ben diferent. Però una petita perversió dóna més llum al personatge: durant anys visitarà els barris de barraques de Barcelona per tal de deixar-ne constància dibuixada. Aquells camps de concentració seguien ben vius i malgrat Barcelona hi girés la vista, en Josep Subirats hi fixà la seva mirada.


Saturday, October 29, 2011

No tocar de peus a terra


No tocar de peus a terra.
M6+Cron50+IlfordXP2+les cames d'en Martí

Doncs això, que tal i com està el pati millor no tocar de peus a terra. La de merdes que deixarem de trepitjar.

Thursday, October 27, 2011

retronografia

El meu primer tron. El recordo com si fos avui... Maig de 2009, rotonda al damunt de la sortida de la C-32 de Vilanova i la Geltrú, la moto al ralentí, els nervis a tot gas, putes fora i la càmera també. Tres clicks ràpids i a còrrer. Aquest tron va encapçalar l'entrada amb la que vaig iniciar les meves investigacions.

el trono de la princesa
maig'09+M6+Elmarit28ASPH+Sensia


De la rotonda ja no en queda res. Res de res. Ni la rotonda. Les obres del desdoblament de la C-15 han petat contra Vilanova transformant a hòsties el territori. Fins i tot les putes se n'han anat. Però sí que hi he trobat aquell primer tron, tirat en un talús de terra, runa, condons i bardissa. Per poc que no em cauen les llàgrimes de l'emoció. És acollonant com sovint només sobreviuen aquells elements més fràgils i invisibles, com els escarabats ens sobreviuran a nosaltres, potser...


el primer tron
octubre'11+M6+Cron50+IlfordHP2
Com ha dit el gran Berlusconi de la mort del seu vell (en el sentit de caducat) amic Muamar el Gadafi, "sic transit gloria mundi"...


Wednesday, October 19, 2011

El meu tron és molt petit.

C-31

C-31

Crec que la cosa acabarà així:

C-31

Entre reixes.


Davant la renúncia a fer Política, el que es portarà aquesta temporada és una dramatúrgia del fet polític, un simulacre molt excitat per fer veure que els qui haurien de manar, manen. Ja ho veureu.

Mentrestant, jo als meus trons abans no me'ls acabin...


Saturday, October 15, 2011

La fotografia amb malfiança.

Avui, encara 15-O, revista de premsa.

Llegint entre línies ho he vist clar: l'Institut del Teatre passarà a dependre d'Interior.

I és que en PimPamPuig té un sentit de la teatralitat tan accentuat que en breu es crearà la Direcció General de Dramatúrgia, depenent del Departament d'Interior. Les darreres performances de la Companyia Estable Nacional de Mossos d'Esquadra han estat un tast del que ha de venir. Si l'espectacle de contact de la Plaça Catalunya semblava insuperable, l'acció teatral al més pur estil La Fura dels Baus representada a La Ciutat de la Justícia dies enrere ha estat de vuelta al ruedo. D'acord, hi ha algun magistrat que hagués tallat les orelles i el rabo al responsable de tot plegat, però un jutge és per naturalesa conservador i poc avesat a les arts escèniques més radicalment contemporànies. Per cert, que gràcies a la instal·lació de càmeres al casc dels ballarins properament en veurem la pel·li als millors cinemes de la ciutat. O no. Però no tot són bones notícies: fa un parell de dies que ens vam quedar amb les ganes de veure els mossos de bolo al bar The Other Place, on el 12 d'octubre un grapat de feixistes celebraven la seva festa nacional. Però la interpretació de la llei vesteix uns pantalons que carreguen a l'esquerra i no és el mateix un bar amb indignats fent un café després de declarar davant del juntge de guàrdia que un altre on un grup de desneuronats delinqueixen tot fent apologia de la xenofòbia.

I mentrestant, a El Periódico de Catalunya, va i dediquen les pàgines 2, 3, 4 i 5 a descobrir que les putes de carrer follen al carrer. Quin esglai quan aquell matí a la barra del bar on em prenia un cafè, obro el diari i em trobo fel·latrius en plena acció i borratxos rebentant-los-hi els culs. Em vaig trobar guaitant d'amagat el diari, avergonyit per si em veia algú amb material porno... Putes fent el carrer... a Barcelona! Com hi ha món..!

Fotografia d'en Danny Caminal d'un intercanvi comercial al carrer Petritxol, publicada a El Periódico de Catalunya el 4 d'octubre de 2011.

A tot això, va i m'expliquen que a al telenotícies de TV3 s'han llançat al periodisme d'investigació. No, no va de documental del tipus 24 hores amb Lluís Millet, no. La cosa és molt més agosarada: van acompanyar a una patrulla de policia a perseguir delinqüents que es dediquen a entrar il·legalment dins de contenidors de brossa per robar-ne... la brossa. Criminalitzar la pobresa, és clar que sí. Quina idea més brillant per acabar amb el quart món...

***

Si em fan pensar en fotografia de guerra penso en Capa. Per exemple. Un moment decisiu per cagar-s'hi. I si és mogut i lleugerament fora de focus doncs millor.

Robert Capa, "Muerte de un miliciano".

***

Si em demanen una novel·la de guerra penso en el "Viaje al fin de la noche" d'en Ferdinand Cèline, "Los ojos del bosque" de Julien Gracq, "Incerta Glòria" d'en Joan Sales. Històries que comparteixen protagonista: l'aburriment.

***

La fotografia és una petjada, una empremta del món. D'una part del món. N'hi ha una altra a la que li fa mandra d'acostar-s'hi.

***

Els departaments d'agit-prop dels governs de torn són conscients que hi ha temes molt fotogènics: la presumpta brutalitat policial, una mamada sota un fanal, carteristes al metro, drapaires de misèries...



Però sobretot el que saben és que hi ha una realitat que no té ni mitja foto. I per allí ens la foten.

Saturday, September 17, 2011

Amor i temps.





AMOR I TEMPS 
Al Sam Abrams 

 Recorda quan encara no sabies
 que no et tindria pietat la vida. 
Amor i temps: el temps que és en nosaltres 
com la sorra del riu que, a poc a poc, 
va canviant la forma de la costa. 
L'amor, que ha copiat en els teus ulls 
la claredat de l'illa del tresor.
Sensual, solitària, voltada 
per la sonora senectut del mar 
i pels crits militars de les gavines. 
El somni clandestí d'un home gran.

Joan Margarit.



Friday, September 2, 2011

Frágiles como grillos.



Ja fa uns mesos l'Elaine Hervello em va encarregar unes fotografies que projectar en una obra de teatre escrita per ella mateixa i la Daniela Poch, de la companyia LA CARNE EXPUESTA. Després de donar-hi voltes, vaig triar algunes fotografies d'arxiu que vaig completar amb unes altres fetes expressament amb la mateixa temàtica: maniquís d'aparadors. La proposta creia que s'adeia força amb el guió de l'obra que em van passar. Doncs ha colat, i aquest dissabte estrenen.

Així doncs, tots els dissabtes de setembre a les 22h, així com els diumenges 11, 18 i 25 a les 19h, podeu passar-vos a veure "Frágiles como grillos" a PORTA4, carrer Església 4-6 Local 6 (plaça de la Virreina de Gràcia). Per reservar les entrades, aquí.

Carne Expuesta: molta merda!!!

Wednesday, August 31, 2011

La ressaca del desig


La soprano Montse Solà i la pianista Imma Santacreu.

Com us comentava a la darrera entrada al blog, el passat dijous vam estrenar l'espectacle: "Del Desig: música i poesia amorosa en un marc de cabaret" a la sala Muncunill de Terrassa. Que ningú ho confongui amb "Cabaret Desire", la darrera pel·lícula de la directora de porno indie (!) resident a Barcelona Erika Lust.

No recordava la de nervis que es passen l'estona abans de sortir a escena. Temptat de fugir corrents, finalment me'ls vaig empassar i (crec) no vaig arribar a espatllar el bolo a les artistes de veritat. Com a mínim ningú m'ho ha retret, pel que o m'en vaig mig ensortir o bé tinc uns grans amics, que no sé què és millor. Mentre la soprano Montse Solà cantava i l'Imma Santacreu tocava el piano, jo em vaig dedicar a embastar les peces musicals interpretant una sel·lecció de poemes que vam fer entre tots tres amb l'ajut de l'Èlia Esteve. Això de l'Èlia em fa una especial il·lusió, doncs li vaig fer la casa i encara em parla, transgredint el que és habitual en les relacions client-arquitecte i que sol acabar amb la declaració de l'arquitecte com a persona non grata(sovint de forma més que merescuda).


Dels poemes ja en parlaré (o no). Avui us comento aquestes fotos vermelloses que il·lustren l'entrada. El cas és que per donar una aire de cabaret, se'm va ocòrrer de projectar a ambdós costats de l'escenari unes fotografies en vermell i negre. Aconseguia així un parell de coses: una il·luminació vermellosa i que no s'acabés d'entendre la imatge. La manca d'intel·legibilitat de les imatges es deu a l'ús gairebé tèxtil de les fotos, doncs m'interessa més que algú les confongui amb unes cortines que no pas que es despisti massa del que passa a escena.


El tema de les fotos va de cabaret, però també d'un naufragi que és tema recurrent en els poemes i cançons interpretats. Són imatges del que queda dels cabarets i cafés-concert a Barcelona, les resistències d'un món que se n'ha anat, pistes que ens anuncien que potser Barcelona va ser una altra cosa de la que ara ens pinten.

Un clàssic dels cabarets en actiu: el Bagdad. Però compte: de la primera fila en pots sortir esquitxat...

Wednesday, August 17, 2011

Del desig...







"Del desig. Música i poesia amorosa en un marc de cabaret" és una aventura a la que m'han aconvidat la soprano Montse Solà i la pianista Imma Santacreu. El cas és que estrenem aquest projecte el proper dijous 25 d'agost a les 21h a la Sala Muncunill de Terrassa, en el marc del IV Cicle Sons del Temps que organitza l'Ajuntament de Terrassa. Jo m'he encarregat de la direcció escènica i d'interpretar unes poesies que són petites joies, i que aniran espurnejant unes peces i cançons absolutament delicioses. La cosa començarà ben forta amb el Youkali d'en Kurt Weill (per a molts, una de les cançons més belles). Després, però, no hi ha perill que el concert decaigui en absolut, doncs hi ha cada sorpresa...



Thursday, April 14, 2011

Salut, república i sexe.

rr 02 by isidre S



Edito... Les presses d'un 14 d'abril que venia amb mi mateix que me n'anava, m'han portat a penjar aquesta entrada des de la cua del mostrador de facturació de la T1 de BCN. Ara jec al llit de la capital d'una República de debó, amb la comoditat del wifi de l'hotel. La fotografia que us ensenyo correspon a un dels muntatges de Repressió i Resistència que aquest estiu passat s'escampaven per Barcelona de la mà d'Arqueologia del Punt de Vista. És el monument a la República que ens saluda des d'un Cinc d'Oros de fa setanta-molts anys. El brindis amb el que encapçalo l'entrada l'he manllevat d'en Jordi C. Que es foti i que un altre dia no vagi amb desitjos tan rodons.

Saturday, April 2, 2011

Thursday, March 24, 2011

Esta luz...



Probablemente no, no sea la luz de Antonio Gamoneda, es otra. No importa. Por unos instantes me ha arrebatado de igual modo. Con el crío a cuestas he sacado la cámara del bolsillo para acercarme a esa luz. Cinco minutos después se había ido.



Sunday, March 20, 2011

Visitants d'una exposició. La "negra ombra que enlluernes" de Ricard Terré, a Vàlid Foto.






Aquest dimarts passat vaig poder atansar-me a VÀLID FOTO, on la Laura Terré ens va regalar un passeig a través d'un munt de fotografies del seu pare. Aquesta galeria de prop d'Arc de Triomf acull aquests dies "Negra ombra que enlluernes", una exposició de còpies tirades pel propi Ricard Terré que es pot visitar fins al proper 1 d'abril.








Les explicacions de la Laura Terré van suposar uns peus de foto de luxe. I potser uns millors peus de fotògraf. Peus que caminen dels anys cinquanta fins a abans d'ahir, en un trajecte que arrenca en uns temps de carències inimaginables avui dia, però que fan bo l'anàlisi de Guy Debord sobre "La societat de l'espectacle". Les processons i ritus populars que capten l'interès d'en Ricard Terré passaran de ser festes a mers espectacles, l'estigma de la nostra contemporaneïtat. I en aquell poble perdut on hi va portar la càmera a veure passejar taüts amb falsos cadàvers, en uns anys els taüts en serien un de sol amb unes grades farcides de fotògrafs. Terré hi continuarà pelegrinant, però canviant la càmera per un fer-la petar amb les amistats que hi anirà cosint en aquests improvisats foto fòrums d'una España Oculta on ens hi hem deixat les llums enceses.








Us deixo una banda sonora que desitjo us agradi tant com a mi. Als versos de na Rosalía de Castro que posen títol a l'exposició, en Xoán Montés Capón els hi va posar música ja fa més d'un segle i (no fa tant) la Luz Casal la veu.





Monday, March 14, 2011

D'ara endavant. Fotografia per a la portada del darrer llibre d'en Martí Noy i Freixa.




Ja fa uns mesos que vaig rebre un correu electrònic. A l'amic d'uns amics li havia fet gràcia el blog i em demanava si jo podia pensar en una fotografia per a la portada del seu segon llibre de poemes. No cal dir que de seguida em va pujar la mosca al nas: algú a qui li agradaven les meves fotos i a sobre poeta! De segur que no podia ser un tipus de fiar, i menys amb els amics que compartíem. Vam quedar per parlar-ne a la terrassa del Líving, un lloc públic i concorregut, pel que pogués passar.

I va passar que m'hi vaig trobar a un tipus magre de mocador al coll, amb l'esguard de qui va a comprar caramels, la cantarella d'un contista de Djemaa El Fna i una barba més ben arreglada que la meva (jo és que, des que l'àvia va deixar de fer-me la ratlla, sóc un home despentinat). M'entabanaria de calaix, vaja.

Me'n vaig tornar a casa amb "Autoestop" i l'esborrany "D'ara endavant" sota el braç. A l'arribar-hi vaig deixar les dues obres al costat del capçal del llit i allí es van quedar uns dies, algunes setmanes potser. Sense obrir-les. Per por.

Sí, la poesia em fa por. Ja em perdonarà mon pare (gran lector d'aquest blog amb el que omple les seves hores mortes a la presó), però sóc fill de moltes llets. Bona part del semen intel·lectual que engendrà el desastre que sóc el dec a en Ferran Lobo, la mirada més afilada amb la que hagi topat mai. Aquest professor d'estètica ens va dir un dia, entre rulo i rulo:

"A la poesia no s'hi pot acostar un de jove o hi pot deixar la pell; vaig compartir una nit i una foguera amb un pescador vell, de Palafrugell; en un moment donat, per encendre un caliquenyo va atansar-s'hi una brasa agafada amb els dits; només amb aquestes durícies al nostre ànim podem apropar-nos als versos..."

Més o menys.

Però, més que per por que trobar-me amb aquesta poesia encesa (tan rara i perillosa de trobar), patia per si topava amb A) una col·lecció de cursilades o B) una palla mental i indesxifrable.

Al·lucinant: va ser la C)..!

Així que compte, que crema!


Larva, la finestra cega.

A cops de mall, obro

el pany del cel, papallona.



De les runes dels records

en faré morter.


Martí Noy i Freixa.

Friday, March 11, 2011

Se alquila plaza de garaje.



Se alquila plaza de garaje para auto pequeño, ecológico y trepador. Razón: no mucha, la verdad.

Tuesday, March 8, 2011

La càmera d'en Salvador.




Va i li demano a en Salvador la càmera per provar i ell que me la deixa. Al revelar les primeres fotos me n'adono que el trasto és l'hòstia de sofisticat, i és que el meu amic té una inclinació a retratar l'absència en les seves múltiples formes: gent de memòria devastada, espais públics sense una ànima que els visqui, comerços que han baixat la persiana... Doncs la màquina és la polla, que com si ja estigués ensenyada passa de mi i va a la seva fotografiant el que li rota. El que li rota a en Salvador, és clar. Ve a ser el mateix que de petit vaig veure en una peli que em treia la son, aquella en què al protagonista li transplantaven la mà d'un criminal i, a la que s'adormia, la mà es dedicava a escanyar a qui es posava a tiro. Així m'he despertat jo, amb un parell de cadàvers de ciment mentre dels meus llavis s'escapa un "no he estat jo, que ha estat la càmera; no he estat jo..."





Per cert, seria interessant de saber a quina institució deu haver anat a parar l'arxiu del senyor Martín. Si algú en té notícies, que xiuli.


Wednesday, March 2, 2011

Refotografía fotografiada.


El 75% de Arqueologia del Punt de Vista, ante, en y tras la foto.


Nunca me habían ampliado una fotografía tan a lo grande. Ya me vendo por metros cuadrados, la cosa va bien. Y encima me la retroiluminan! La foto la hicimos a dos manos Ricard Martínez y servidor de ustedes. Pero en la foto sólo aparece una mano: la suya. Foto al margen, la exposición donde se encuentra bien vale la visita: la vertiente cinematográfica de los Napoleon, y ubicada en el mismo lugar donde un día estuvo su estudio fotográfico y hoy acoge el Frontó Colom.


Thursday, February 17, 2011

Putas fuera!



"Putas fuera". Una pintada en un quitamiedos. Pues atención, valientes: ya no hay putas en las carreteras. Esta semana las tenemos a todas en Barcelona. Como cualquier feria que se precie, la del teléfono móvil que se celebra estos días transforma a los lupanares en metro de hora punta. Un metro un tanto especial, claro.

Mucha tecnología y el mundo funciona igual que siempre: a golpe de bragueta. O que se lo pregunten a Berlusconi. Pero como lo negativo no me pone, voy a ser propositivo recordando una magnífica síntesis de amor y microchips: la maravillosa "Afrodita A", una nueva diosa del amor que se lanzaba al ataque al grito de "¡Pechos fuera!" (¿de qué me suena ahora a mí la frase esta?


Ilustración del diario PÚBLICO que ilustra una reseña de "¡Pechos fuera!", obra de Pepe Colubi (Espasa, 2009) que desmiente que tal expresión se dijera nunca en la serie "Mazinger Z" de TVE. Curiosamente, en el doblaje en catalán sí que Afrodita A soltaba lo de "Pits fora!". Menudo fet diferencial...

Monday, February 14, 2011

Can Racirt y lo que uno ecenuntra en féuisbc.


M6+Corn50+TirX+HC110

Aeyr entoncré una ctia cusrioa en el mruo de féuibsc. Se dbaa cutnea de un etusdio de esos que meceren que se ceulugen en fébuisc. Rltsuea que mtineras cdaa pabalra menantga la pmerira y la úmilta lrtea, el odern de las ltears de en mdieo imrotpa bien pcoo praa que se eneitnda el sdnetio del txeto. Depsués de la snorsia de rgoir, me adrocé de la ftoo que os meusrto, una rmia ljaena de lo extoputseo.
No sé, no veo cralo que el ivnetno fonciune...

Friday, February 11, 2011

Técnica mixta sobre paquidermo, y viceversa.




La técnica mixta sobre paquidermo...



... y el paquidermo sobre técnica mixta:



Qué cosas...