Sunday, March 20, 2011

Visitants d'una exposició. La "negra ombra que enlluernes" de Ricard Terré, a Vàlid Foto.






Aquest dimarts passat vaig poder atansar-me a VÀLID FOTO, on la Laura Terré ens va regalar un passeig a través d'un munt de fotografies del seu pare. Aquesta galeria de prop d'Arc de Triomf acull aquests dies "Negra ombra que enlluernes", una exposició de còpies tirades pel propi Ricard Terré que es pot visitar fins al proper 1 d'abril.








Les explicacions de la Laura Terré van suposar uns peus de foto de luxe. I potser uns millors peus de fotògraf. Peus que caminen dels anys cinquanta fins a abans d'ahir, en un trajecte que arrenca en uns temps de carències inimaginables avui dia, però que fan bo l'anàlisi de Guy Debord sobre "La societat de l'espectacle". Les processons i ritus populars que capten l'interès d'en Ricard Terré passaran de ser festes a mers espectacles, l'estigma de la nostra contemporaneïtat. I en aquell poble perdut on hi va portar la càmera a veure passejar taüts amb falsos cadàvers, en uns anys els taüts en serien un de sol amb unes grades farcides de fotògrafs. Terré hi continuarà pelegrinant, però canviant la càmera per un fer-la petar amb les amistats que hi anirà cosint en aquests improvisats foto fòrums d'una España Oculta on ens hi hem deixat les llums enceses.








Us deixo una banda sonora que desitjo us agradi tant com a mi. Als versos de na Rosalía de Castro que posen títol a l'exposició, en Xoán Montés Capón els hi va posar música ja fa més d'un segle i (no fa tant) la Luz Casal la veu.





7 comments:

  1. Ara se el que feies per alla al fons: ficar-nos a tos dins les fotos del Terre.
    M'agrada especialment la ultima, amb els dos nens.

    ReplyDelete
  2. De les fotos m'agraden especialment la primera i cinquena. La primera sembla que els visitantes forman part de la processó i en la cinquena es la nena que contempla les fotos. Molt lograt. Felicitats. (Si no es massa demanar, les voldria afegir a la galeria "Reflexes - Altres mirades".)
    Markus

    ReplyDelete
  3. Ens podríem haver conegut en persona. També vaig tindre el plaer de estar pressent.

    ReplyDelete
  4. Ricard, de l'última no en puc dir res, no seria objectiu... ni ganes :-D

    Markus, t'embolico les fotos i te les faig arribar, faltaria més...

    Manel, ja vaig saber via feisbuc que havies voltat per allà... Dons sí que ens haguéssim pogut saludar, sí. A mi se'm reconeixia fàcil, però, amb l'apèndix que duia a la panxa...

    ReplyDelete
  5. Per la propera ho tenim en conte :-)

    ReplyDelete
  6. M'ha encantat el reportatge! Guàrda-me-les per l'arxiu Ricard Terré!!!
    Moltes gràcies per la teva mirada!
    Salutacions
    LAURA TERRÉ

    ReplyDelete
  7. Ostres, Laura, se'm va passar el teu comentari... Moltíssimes gràcies a tu per passejar-te pel blog. Per suposat que et deso ben desades aquestes fotos...
    Salut!

    ReplyDelete