Tuesday, December 25, 2012

Preparant la marató-BCN'13 (V). Cremant els primers torrons per Nadal.

Me n'enric de l'entrenament militar dels suïssos: els catalans som més bèsties: ens hem fet nostre el tiberi de la Nit de Nadal, no hem renunciat al dinar de Nadal ni, per suposat, al de Sant Esteve. Superar any rere any aquesta dura prova ens fa un poble invencible: que tremoli Espanya que ni amb cinquanta Brunetes podran amb nosaltres.

Això sí, per tal de limitar l'inevitable sobrepés amb el que s'acaba aquesta història, avui pel matí m'he oblidat de la boira gelada que envoltava casa els sogres i me n'he anat a còrrer: la ruta dels quatre projectes. M'he deixat caure de la urbanització de Cesalpina fins al parc de Can Lluch, a Santa Coloma de Cervelló, que vam acabar fa un parell d'anys i ara en farem l'ampliació. Després he anat tirant cap a Sant Vicenç dels Horts, on a banda de ser conegut perquè l'alcalde és l'Oriol Junqueras, també ho és perquè hi ha un parell de projectes nostres: el Parc de la Foneria i la urbanització de l'entorn del seu cementiri. Acte seguit, he enfilat la carretera de Torrelles i he fet cap a l'Ateneu, del que encara hi ha un parell de repassos pendents però ja és ple de vida. Ja fetes totes les visites he tornat cap a Cesalpina pujant per una carretera per la que he suat la cansalada.

Ja em perdonareu la formatació un pèl despentinada de l'entrada, però estic escrivint des del mòbil al mig d'uba sobretaula en la que he  recuperat amb escreix tot el que hagi pogut cremar. Apa, bon Nadal i folleu tot el que pugueu.

Falsos estiraments abans de sortir de casa dels sogres.
Recuperant l'alé al Parc de Can Lluch de Santa Coloma de Cervelló
De camí m'ha temptat comprar uns tumacats...
Potes enlaire al Parc de La Foneria, a Sant Vicenç dels Horts.
A l'entorn del cementiri de Sant Vicenç dels Horts, trepitjant fort...
Dalt de les escales, a tocar del cementiri...
És Nadal a Sant Vicenç. Ho diuen els nans, i els nans no menteixen.
Esbufegant amb l'Ateneu de Torrelles al fons.

Monday, December 10, 2012

Preparant la MARATÓ-BCN'13 (IV). La cosa va bé.

vambes assecant-se
Vambes assecant-se.


Dilluns. Avui no corro. Ahir vaig fer una tirada llargueta, de quinze quilòmetres. Vaig arribar a creuar el Besós. Un punt d'inflexió. Poques coses hi ha tan boniques com creuar el riu. Era de nit i feia fred i a l'estómac encara hi tenia el plat de pasta del migdia a mig digerir. Després d'un tiberi (i aquests dies n'he gaudit d'uns quants) he descobert que necessito de quatre a cinc hores per posar-me a córrer. Per culpa del mal digerir només he sortit tres cops aquesta setmana, però arribant als quaranta quilòmetres així que no em queixo. Avui volia escriure de plans d'entrenament, però m'he de reunir amb el meu comitè científic (que en tinc) doncs no m'hi ha donat el vist-i-plau. Em demanen de fer de vuitanta a cent quilòmetres per setmana, un disbarat, de pensar-hi m'entra un cansament per cagar-s'hi. Manel, n'hem de parlar...


Saturday, December 1, 2012

Preparant la marató BCN'13 (III)

rere el castell
GalaxySII + 1 birra rere el Castell de Montjuïc + 1 tio que sembla que corri

Em pesa el cul.
Però no és excusa. El trec a passejar i em foto.
La setmana passada em vaig poder enfilar fins als quaranta-cinc quilòmetres en cinc sortides, una de tretze.
Aquesta setmana hauria de fer si fa o no fa, però m'està costant molt. M'està costant còrrer, trobar l'estona, no parar a mig recorregut per tornar passejant...
Em pesa el cul i em pesa el cap. El cap és molt putes, deixes que se't carregui amb merdes i de cop ja no hi ha qui el mogui. Amb el cap brut es corre malament.
No sé què em pesa més, si el cul o el cap. Corro lent, arrossegat. Però corro. Aquesta és la meva única victòria, que malgrat tot corro.
No és poc.
Queden quinze setmanes per a la marató.