Vambes assecant-se. |
Dilluns. Avui no corro. Ahir vaig fer una tirada llargueta, de quinze quilòmetres. Vaig arribar a creuar el Besós. Un punt d'inflexió. Poques coses hi ha tan boniques com creuar el riu. Era de nit i feia fred i a l'estómac encara hi tenia el plat de pasta del migdia a mig digerir. Després d'un tiberi (i aquests dies n'he gaudit d'uns quants) he descobert que necessito de quatre a cinc hores per posar-me a córrer. Per culpa del mal digerir només he sortit tres cops aquesta setmana, però arribant als quaranta quilòmetres així que no em queixo. Avui volia escriure de plans d'entrenament, però m'he de reunir amb el meu comitè científic (que en tinc) doncs no m'hi ha donat el vist-i-plau. Em demanen de fer de vuitanta a cent quilòmetres per setmana, un disbarat, de pensar-hi m'entra un cansament per cagar-s'hi. Manel, n'hem de parlar...
No comments:
Post a Comment