Avui, encara 15-O, revista de premsa.
Llegint entre línies ho he vist clar: l'Institut del Teatre passarà a dependre d'Interior.
I és que en PimPamPuig té un sentit de la teatralitat tan accentuat que en breu es crearà la Direcció General de Dramatúrgia, depenent del Departament d'Interior. Les darreres performances de la Companyia Estable Nacional de Mossos d'Esquadra han estat un tast del que ha de venir. Si l'espectacle de contact de la Plaça Catalunya semblava insuperable, l'acció teatral al més pur estil La Fura dels Baus representada a La Ciutat de la Justícia dies enrere ha estat de vuelta al ruedo. D'acord, hi ha algun magistrat que hagués tallat les orelles i el rabo al responsable de tot plegat, però un jutge és per naturalesa conservador i poc avesat a les arts escèniques més radicalment contemporànies. Per cert, que gràcies a la instal·lació de càmeres al casc dels ballarins properament en veurem la pel·li als millors cinemes de la ciutat. O no. Però no tot són bones notícies: fa un parell de dies que ens vam quedar amb les ganes de veure els mossos de bolo al bar The Other Place, on el 12 d'octubre un grapat de feixistes celebraven la seva festa nacional. Però la interpretació de la llei vesteix uns pantalons que carreguen a l'esquerra i no és el mateix un bar amb indignats fent un café després de declarar davant del juntge de guàrdia que un altre on un grup de desneuronats delinqueixen tot fent apologia de la xenofòbia.
I mentrestant, a El Periódico de Catalunya, va i dediquen les pàgines 2, 3, 4 i 5 a descobrir que les putes de carrer follen al carrer. Quin esglai quan aquell matí a la barra del bar on em prenia un cafè, obro el diari i em trobo fel·latrius en plena acció i borratxos rebentant-los-hi els culs. Em vaig trobar guaitant d'amagat el diari, avergonyit per si em veia algú amb material porno... Putes fent el carrer... a Barcelona! Com hi ha món..!
Fotografia d'en Danny Caminal d'un intercanvi comercial al carrer Petritxol, publicada a El Periódico de Catalunya el 4 d'octubre de 2011.
A tot això, va i m'expliquen que a al telenotícies de TV3 s'han llançat al periodisme d'investigació. No, no va de documental del tipus 24 hores amb Lluís Millet, no. La cosa és molt més agosarada: van acompanyar a una patrulla de policia a perseguir delinqüents que es dediquen a entrar il·legalment dins de contenidors de brossa per robar-ne... la brossa. Criminalitzar la pobresa, és clar que sí. Quina idea més brillant per acabar amb el quart món...
***
Si em fan pensar en fotografia de guerra penso en Capa. Per exemple. Un moment decisiu per cagar-s'hi. I si és mogut i lleugerament fora de focus doncs millor.
Robert Capa, "Muerte de un miliciano".
***
Si em demanen una novel·la de guerra penso en el "Viaje al fin de la noche" d'en Ferdinand Cèline, "Los ojos del bosque" de Julien Gracq, "Incerta Glòria" d'en Joan Sales. Històries que comparteixen protagonista: l'aburriment.
***
La fotografia és una petjada, una empremta del món. D'una part del món. N'hi ha una altra a la que li fa mandra d'acostar-s'hi.
***
Els departaments d'agit-prop dels governs de torn són conscients que hi ha temes molt fotogènics: la presumpta brutalitat policial, una mamada sota un fanal, carteristes al metro, drapaires de misèries...
Però sobretot el que saben és que hi ha una realitat que no té ni mitja foto. I per allí ens la foten.
Tota una declaració per reiterar els nostres motius d'indignació per si cabia alguna mena de dubte.
ReplyDelete