Como no me canso de restregarle a todo quisqui, he hecho mía una Rolleiflex Standard 622, un modelo de 1935, creo que el mismo que calzaba Gerda Taro. La ví asomada por e-bay, disparé 60€, e hice mía la presa. El objetivo es un Carl Zeiss Jena Tessar 7.5 f.3,5 y encima es "uncoated", pero esto último no es bueno, es malo, y a saber qué significa. Supongo que es lo que lo hace algo blandito, ni idea. Para quien no le suene de nada la cosa, pues se trata de una caja negra, con dos objetivos (por uno miras y el otro hace la foto), y carrete de 120, el de los negativos de 6x6, un full-frame de la hostia.
Ante la duda de si había comprado una cámara o un pisapapeles, lo cargué de película y me fui a disparar lo que se me pusiera a tiro, así sin manías. Una de las primeras presas, mi suegra. Pum. Despistada como estaba en pleno desayuno, la retraté despiadadamente y a bocajarro. Ale.
Lo del escaneo de una foto de 6x6 es un Cristo. Aunque te lo hagan en PRO40. Me río yo de las penas de los digitales con tanta limpieza de sensor, que hasta parecen sacados de un anuncio de Míster Proper. Para roña, la que se acumula en la imagen digitalizada de un negativo de medio formato. Ahora, que yo, pasando millas de meterme a clonar con el Photoshop, como si no hubiera mejores menesteres a los que dedicar la tarde... Aunque en este caso, casi que la cosa incluso rema en favor de la fotografía...
Por otra parte, me estoy dando cuenta que en mis retratos más personales el rostro desaparece... tras una mano como en este caso, o como una ausencia recortada como con el retrato de mi padre. De todas formas, lo que me pudo fue el deslizarse de la luz, tan frontal a la suegra... cómo lame el desayuno (la luz, claro)... Nada, que el pisapapeles se ha ganado que lo vuelva a sacar a pasear. Este puede ser el inicio de una gran amistad...
Mentre facis negatius en blanc i negre, això de l'uncoated no t'hauria de preocupar massa. Simplement és tracta d'un objectiu que no duu recobriments per evitar la difracció i l'aberració cromàtica lateral que fa que la saturació de color i la nitidesa (en imatges de color) sigui menor. Jo vaig tenir un Summicron 5 cm f:2 d'aquestes característiques (que després vaig canviar per un Summilux 50 mm f:1.4) i funcionava bé en b/n (Cartier-Bresson, Robert Frank, etc l'empraven i ja veus quines fotos fèien).
ReplyDeleteUn bon escanejat de 6 × 6 dóna per a molt, però això sí, cal ser molt pulcre per evitar els puntets de pols.
Per cert si la Rollei l'hagueses trobat amb el Planar en compte d'amb el Tessar ja hauries tingut un "xafapapers" de luxe!
I a què això de mirar a "nivell de cintura" és una passada?
Gràcies per les explicacions, Francesc! Tenia una idea de per on anaven els trets, però un pèl distorsionada... El teu comentari ha estat molt clarificador. Fa basarda pensar que un objectiu com el Planar tingui el seu origuen fa... 114 anys! La Rolleiflex, més moderna i potser amb el Planar, la tinc a la llista de futuribles, però de moment demana una inversió que em fa deixar-ho per a més endavant. Tot arribarà.
ReplyDeletePel que fa a l'escanejat, tens tota la raó. No tinc escàner de negatius i ho duc a un laboratori on em fan un escanejat de batalla. El de 35mm surt prou bé, però el de 6x6... M'ho prenc com si fos un full de contactes, i si vull fer una còpia amb cara i ulls ho escanejo en una altra banda.
El que és més sorprenent és com el mitjà condiciona el fotografiar, com si cada càmera et demanés un mirar diferent. Ho notes de forma radical al mirar a Nivell de cintura" amb la Rolleiflex, com tu dius... Ja em passa quan dibuixo: el llapis, la ploma, el retolador... em condicionen el traç, em fan dibuixar diferent... Bé, diferent dins d'uns límits (o limitacions?), ja s'entén...
Per cert... Bon MMX!!!
Jo el Planar (aquest sí, multicoated) l'he emprat en una Hasselblad i no veges tu quins negatius donava a plena abertura, lliure de distorsions.
ReplyDeleteJo també li he tirat l'ull a alguna Rollei amb Planar, però, com dius, resulten una mica oneroses, sobre tot si no s'ha de fer servir de manera freqüent.
Igualment et desitge bon MMX (m'ha agradat això de recuperar els romans per als anys, a més el d'enguany resulta molt contundent visualment i quasi sembla referir-se a algun model de càmera compacta ;-)
Ara em faràs reconèixer que això del MMX és cosa d'en Ricard Martínez, l'arqueòleg del punt de vista. Però com dius, abans que ell van ser els romans, i si el progrés existís, ja seria això: un anar-se quedant amb les coses bones...
ReplyDeleteAixò del MMX me'l va ensenyar el Patrick Thomas, un dissenyador unplugged que admiro (http://www.patrickthomas.com/). Essa Punt, una empresa d'instal.lacions efímeres, m'ha enviat el calendari d'enguany, dissenyat per l'estudi del Patrick. A la portada hi ha un contundent MMX.
ReplyDelete