Encara estic sota els efectes de les endorfines. Ja sóc a casa, esperant a dinar. Pel matí he corregut els trenta quilòmetres de la MARATEST de Badalona amb tres mil penjats més. A la sortida anava més borratxo que havent-me pres quatre gin-tònics: m'ha pujat el fred, què curiós...
De la cursa n'he tret molt bones vibracions. Encara a l'espera dels resultats oficials, he estat trotant unes 2 hores i tres quarts, a un ritme d'acabar la marató per sota de les quatre hores i amb uns quants minuts de coixí. He començat com sempre començo, molt rovellat, però poc a poc m'he anat sentint còmode i he anat deixant enrere la llebre de les quatre hores. A la segona volta (els 30km es fan en un circuit urbà força xulo de 15km) després de pixar rere una nau del polígon de majoristes xinesos hetirat encara un pèl més i així fins al final, on m'esperava mon fill a ran de meta.
Tot de puta mare però amb un incident que me les ha fet passar ben putes i m'ha arrencat uns quants crits. I aquesta és l'endevinalla que us plantejo: quin ha estat el moment més crític de la meva cursa? Brrr.... quin novatillo!
 |
| Samsung Galaxy SII + Instagram + uns crits del colló |
Aqui tens la meva aposta: els mugrons, els pèls i la forma et delata!!!
ReplyDeleteSí, senyor Anonnymous! En tirades llargues se m'irriten els mugrons i m'acaben sagnant, per això em vaig dedicar a consultar què en deien els experts i a la Maratest he fet la prova de posar-me uns esparadraps amb una gassa amb una mica de vaselina. L'invent ha funcionat durant la cursa, però a l'hora de treure'm-ho he vist les estrelles, i és que me n'havia oblidat que els mateixos experts recomanaven de posar-te els esparadraps amb els pits depilats. Grrr...
Delete