Preparant la marató-BCN'13 (VII). El pla d'entrenament.

Autoretrat de l'artista.

Sí, ho havia promés i avui ha arribat el dia: parlaré del meu pla d'entrenament.

Fa uns anys vaig fer les pràctiques de patró de iot amb l'Escola Nàutica Maresme. En comptes de fer unes sortidetes algun cap de setmana, ells el que fan és una sola sortida de tota una setmana, a l'estiu, donant la volta a l'illa de Mallorca amb arribada i sortida a Mataró. De sensei teníem a en Xavi, una canya de tio que t'apretava tant com podia per tal que la caguessis. Apreníem dels errors, i n'apreníem un colló. El cas és que de company de sortida hi havia un tipus la mar de simpàtic, amb pinta de mosqueta morta però que era tot un pinta. Amb només una titolació amateur que no el permetia allunyar-se 12 milles de la costa amb un barco d'un màxim de 12 metres i sense estar habilitat per navegar a vela (i ni puta idea que en tenia), ja havia patronejat un veler de 14m de Vilanova a Eivissa duent un grup de jugadors de bàsquet de no sé quin equip de la ACB, tot això cobrant perquè s'havia venut com a professional del ram. Els jugadors havien posat com a condició que el patró es conegués Eivissa com el palmell de la seva mà i ell va respondre que era la persona adequada (callant-se que l'únic que coneixia de l'illa és que era una de les de l'arxipèlag balear i que li sonava a hippy i a disco). A mitja travessa, la pregunta:

- Patró, quin és el pla quan arribem a Eivissa?

Cara de pòquer, un silenci allargat un parell de segons de més i la resposta:

- El pla... és que no hi ha pla.

Els jugadors callen, es miren i amb uns riures se n'adonen que aquell és el seu home i aquell viatge una triomfada.

Hòstia, ara no sé si calia teclejar tota aquesta història per dir que no, que no he seguit cap pla... Esborro i torno a començar? Va, tant és, que a saber si algú llegeix aquestes línies... Bé, els meus pares sí, que de cop va i em pregunten pel bessó, que com el tinc, i jo no recordo haver-los dit res del tema i és que no cal, que ja ho han llegit... És curiosa la il·lusió que em fa que em llegeixin... Si ho tingués més present m'estalviaria alguna animalada, però segur que m'estimen igual.

Tornem-hi. El pla d'entrenament. Prometo que ho he provat, que he passat hores estudiant-m'ho, descarregant-me plans per internet... Però em produeixen urticària les taules d'excell que em trobo on et manen que si el dia 27 has de córrer 15' a 4'30'' amb rec. de 20' i la derivada de la funció de les peres amb vinagre que et vas fotre de postres... Al final he decidit córrer tants dies a la setmana com puc, amb el darrer dia que coincideixi amb la tirada més llarga, cada cop més llarga, i acumulant cada setmana més quilòmetres fins a un parell de setmanes de la Marató. Les sortides, variades, amb alguna sessió a la setmana de sèries o fartlek (carrera contínua amb canvis de ritme) que he de confessar que són ben poques: importants per guanyar velocitat, però difícils de seguir quan es corre més sol que la una... A més, tot i haver perdut uns cinc o sis quilos, encara tinc un sobrepés important que malgrat no m'impedeixi de continuar sexy em casca les articulacions quan apreto el ritme.

De mitja estic corrent uns tres o quatre dies per setmana amb un quilometratge total d'uns quaranta quilòmetres... que ja s'han enfilat cap als seixanta i pujant. Poc per a una marató, però trobar estones per córrer quan treballes d'autònom i tens família és molt i molt complicat. Mai sé si un dia podré córrer, o si ho faré pel matí o per la tarda, o si el rodatge podrà ser curt o el podré fer llarg.

Aquesta setmana passada va ser la que m'ho vaig passar millor corrent. Venia de fer la Mitja de Granollers així que dilluns i dimarts m'els vaig donar de festa. Les sensacions no van ser massa esplèndides, em vaig trobar a faltar càrrega de treball, així que he decidit d'incloure més sorra als entrenaments. 

Dimecres vaig sortir al vespre: cap a l'hotel Vela, per la platja fins al Fòrum i tota la Diagonal Mar fins a Glòries i cap a casa, uns 13,3km amb més de cinc per sorra. Per cert, fred i vent de collons.

Tour de Viladecans a l'Hospi, imprescindible coneixements de croll.

Divendres tenia que taxar un habitatge a Vilanova i després anar a buscar el meu fill a casa de l'àvia, a l'Hospitalet. Aprofitant que és Carnaval, vaig fer la visita disfressat tot deixant la moto a casa i agafant el tren. De tornada vaig baixar-me a Viladecans, i d'allí a l'aventura. Sóc més lent que un cargol però ho compenso amb  un buit neuronal que em fa passejar per llocs ben poc recomanables. Així vaig tirar per un canal direcció a mar que, és clar, als pocs quilòmetres anava ple d'aigua així que els darrers cinc-cents metres els vaig fer amb l'aigua pels genolls. Amb el dubte de si en algun moment m'arribaria pel coll. Glups. Vaig aparèixer a la T1 de l'aeroport, des d'allí passeig fàcil fins a connectar amb la Damm, a Sant Cosme de El Prat, on em vaig jugar el físic creuant la carretera de cotxes a tota hòstia que surten de la T2 (no he dit res, mama, tot és mentida). Ja és de nit. Creuar El Prat fins arribar a Mercabarna i alehop, pujar per la riba d'El Llobregat fins a l'Hospital de Bellvitge. Ho vaig fer pel costat Barcelona: mal fet, factible però molt desangelat, si haguessin volgut em feien un home i encara hi seria, quin canguelo! (ehem...). Del riu a l'Hospital de Bellvitge hi ha un caminet recent urbanitzat i sense cap indicació (molt bé, campions!) que en facilita la connexió, comença just passada la benzinera de l'Autovia de Castelldefels. Tour per Bellvitge i cap a La Florida que ja hi som! 19,3km. Us passo l'enllaç de GMAP-PEDOMETER, aquí, per si algú s'apunta a aquesta ruta idiota. El temps, el de menys: poc més de dues hores.

El canal comença ben idílic...

... a un l'entren ganes de fer fotos, fins i tot quan la cosa es comença a posar simpàtica...

... molt simpàtica...

De Cesalpina al Born, amb nocturnitat, molta nocturnitat...

Diumenge vaig esmorzar un croisant de mascarpone i un altre de massapà de cal Hoffman. No ho feu: segur que és pecat. Per dinar, paella de la sogra, a la urbanització Cesalpina de Santa Coloma de Cervelló. Total, que hi havia molt a cremar així que a les sis vaig decidir que tornar a casa tot trotant. La ruta, aquí , que ara us explicaré. Deixar-se caure cap a Santa Coloma, amb visita al Parc de Can Lluch, un parc impressionant i l'hòstia de bonic que podeu veure si cliqueu damunt del link. Us el recomano fervorosament, i no és amor de pare (o sí). Envoltar la Colònia Güell, Sant Boi i cap a la llera del Llobregat fins a El Prat, un munt de quilòmetres fets de negra nit, acollonant. Creuo el riu davant de Mercabarna i vaig a buscar l'aixopluc de la línea 9 del metro que creua la Zona Franca. Connecto com puc amb el Passeig de la Zona Franca (quins collons que un encara s'hi hagi de jugar la pell) i ja posats i amb vint-i-uns-quants quilòmetres a les cames se m'acudeix de pujar al Castell de Montjuïc (se sorteja una lesió, se sorteja una lesió...!) Arribo així a casa després de 29,2km, força sencer, amb forces de continuar corrent i un altre temps de pena (6'26''/km) que la veritat, me la sua força perquè m'ho he passat teta de veritat!!!