Avui he anat a buscar el meu fill a casa dels avis. Del Born a la Florida de l'Hospitalet, passant per Pro-40 a deixar-hi un rodet per revelar. Ho he fet corrent, esgarrapant les estones que puc per preparar-me la marató. La veritat és que la dificultat d'encaixar una activitat com aquesta en el dia a dia fa que la majoria de plans d'entrenament que sovintegen per la xarxa em semblin molt ridículs. Presos al peu de la lletra, és clar. Un corre el que pot i com pot. I gràcies. En parlaré. Però avui no.
M'agrada córrer sense rellotge i sense música. A pèl. Però segons a quina hora m'he d'endur el telèfon per si em truquen per encarregar-me un gratacels. I m'ha agafat per posar-me els auriculars. Un dia és un dia. Un amic, en Marçal, em va passar quatre hores de música per preparar-me la marató. El seu passat heavy es deixa sentir, així que em servirà de dòping quan les distàncies vagin més enllà dels trenta quilòmetres. Però és massa cocaïna a l'inici de la carrera, així que hi he afegit la "Dioptria" d'en Pau Riba per començar suaus, emporrat, evitant emocionar-me massa. Avui però he passat del tema i m'he posat la ràdio. Catalunya Música. I és així que m'he assabentat del 150è aniversari del naixement d'en Francesc Tàrrega, il·lustrat amb els "Recuerdos de la Alhambra". Collons, una banda sonora perfecta per a una setmana fastigosa i fillaputenca com aquesta. Per a marató, la vida. La vida.
No comments:
Post a Comment