42,195km: la distància a recórrer.
1/2 any. Un pèl més. El temps que fa que havia de córrer la meva primera marató.
3 mesos preparant-la. Des de la cursa dels Nassos.
2 dies. Fins dos dies abans creia que la correria. Va sonar la música de l'atzar i em va dir que no, que aquella cursa jo no la correria.
17 setmanes: les que queden per a tornar a provar-ho.
10 dies: els que fa que estic corrent amb els quaranta-dos quilòmetres al cap.
Números, números... Un bon coitus interruptus em vaig pegar el curs passat. Des d'aleshores he corregut malament, a trompicons. Per culpa d'un trencament fibrilar per ensenyar-li dansa contemporània al meu fill, per la mandra, per un setembre massa putes... Paraules, paraules...
Prou. Això ara és cosa de dos: la marató i jo. Així que m'he llançat al carrer a empassar-me quilòmetres. La setmana passada trenta-pocs i a partir d'aquí anar enfilant-me cap als seixanta i setanta. Del pla d'entrenament ja en parlaré. Perquè parlaré de tot això. Córrer és temps així que aprofitaré per fer-ne cròniques i alimentar el bloc.
Rovellat, amb sobrepés i amb unes articulacions cascades, és recomanable de començar a córrer per superfícies toves que minimitzin el càstig que reben els genolls. És sorprenent la de quilòmetres que es poden còrrer per Barcelona trepitjant gespa. Me'n vaig enfotre de l'Ajuntament quan van comptabilitzar com a zona verda l'àmbit del tramvia, però ara mateix li faria un petó a qui va parir l'invent.
 |
| Seguint les passes d'en Gaudí. Mama, no miris! GalaxySII+Instagram |
 |
| Una mitjana simpàtica, davant del metro de Ciutadella. GalaxySII+Instagram |
 |
| I a mig camí trobo la meta. Hauré de tornar caminant? GalaxySII+Instagram |
No comments:
Post a Comment