 |
| M6+Elmarit28ASPH+HP2+GS-R1200GS |
Vam deixar la cosa en què posava primera, desembragava, gas i en caçatrons tornava a l'atac (gràcies Markus per la troballa, que tot súperheroi necessita d'un súpernom). El tron el vaig trobar un quilòmetre enllà, al trencant d'una rotonda. Freno, punt mort, clic i fora. Setmanes després em trobo amb la imatge revelada. Per un moment el dramatisme de la il·luminació em recorda les instantànies d'en Weegee (des del fèisbuc en Juan R. també olora la mateixa flaire). En Weegee a cop de flaix ens fueteja amb una fotografia descarnada, sòrdida, despullada. Ja li va al tema: un tron buit a la carretera és una puta que en algun racó, no massa lluny, es deixa omplir per vint o trenta euros. Euros de la butxaca d'algú que també està camí de casa i ja triga uns minuts més del compte a arribar-hi. Hi ha hagut pana a la carretera que dirà.
Tinc dubtes sobre la llum d'aquest parell de fotos. Tinc dubtes sobre les fotos. I és que tinc escrúpols de retratar aquests trons amb una il·luminació moral. És una mica com donar la foto ja pensada, creuar la línia que separa un reportatge d'un article d'opinió. De totes maneres em guanya la tensió entre el tron i jo, així que les dono per bones.
Tinc dubtes sobre la llum d'aquest parell de fotos. Tinc dubtes sobre les fotos. I és que tinc escrúpols de retratar aquests trons amb una il·luminació moral. És una mica com donar la foto ja pensada, creuar la línia que separa un reportatge d'un article d'opinió. De totes maneres em guanya la tensió entre el tron i jo, així que les dono per bones.
En primer pla m'hi trobo la moto. Bé, és clar, l'hi trobo perquè jo li vaig posar. Una fotografia un pèl autoreferencial. Però qualsevol foto ja és un autoretrat d'alguna manera, així que per sortir-hi un pèl més del compte l'únic que farem és ensenyar més cuixa, fer explícit el procés amb un petit estriptis... Tariro-tariro..! La senyora S. em diu que aquestes fotos serien un bon final per a la sèrie. Potser sí en tant que autobiogràfiques... El que em venen ganes de matar-la d'una vegada (a la sèrie, no a la senyora S.) doncs comença a distreure'm d'altres històries amb les que em podria enredar. Mentres penso un final de festa per als meus trons aniré esmolant la càmera, no m'hagi deixat algun tron en el tinter...
Benvolgut Isidre, fotografiar ja és opinar, em sembla…, potser per això pot arribar a provocar-nos conflictes morals.
ReplyDeleteTens tota la raó del món, Francesc. Abans que el com ho fotografies, la pròpia decisió de què fotografies ja és una opinió, una posició. Però hi ha una qüestió de to, potser d'estil, uns escrúpols a fer massa evident el missatge, potser disfressar la fotografia d'una objectivitat impossible...
DeleteSalut!
"La Moto": fidel muntura del nostre heroi Caçatrons. Obedient companya, que el porta a cop de gir d'accelerador de tron en tron per poder rescatar de l'oblit els seients de les princeses tristes i absentes, per guardar un record de la petjada del seva presència invisible en aquestes ubicacions desolades. El seu rugir alerta de l'arribada imminent de CT o recorda la seva estada momentània en el gran riu vital que es la Vía Castefa!
ReplyDelete(Continaurà?)
Quan ha calgut he posat punts i final, però per això mateix si puc evitar-ho... En tot cas un punt i apart. Sempre puc tornar al lloc del delicte i refotografiar-lo...
DeleteJo no tinc dubtes sobre la llum d'aquestes fotos. La il·luminació es tant moral com els propis trons.
ReplyDeleteHome, la il·luminació és una marca de delicte (ja sigui el rastre de la víctima o del botxí, tant és), el tron el que assenyala és un polvo... Són dues direccions que poden no creuar-se. Tot i que si m'he de deixar d'hòsties, crec que van ben agafades de la mà...
Delete