De naufragis... i avarades. Això, i la presentació del bípode-Vileda.

Si dimecres passat jo patia un fals naufragi amb el meu veler de paper, un parell de dies després naufragava de debò el Costa Concòrdia. Ara no m'assenyaleu amb el dit acusant-me de gafe, aneu-vos-en a emprenyar a en Godard, que hi va rodar la seva darrera pel·lícula, "Film Socialisme", diuen que una metàfora del naufragi d'Europa... Ai les metàfores..! Posats a comparar podríem posar en paral·lel l'actitud del capità Edward John Smith (el del Titànic) amb la d'en Francesco Schettino (el del Costa Concordia) per demostrar que l'evolució sovint va a pas de cranc... Però a la marina mercant encara hi ha tipus com Apostolos Mangouras, qui d'acord, va muntar el pollastre del txapapote i tal, però amb setanta-i-uns-quants anys al damunt va aguantar com un campió tot sol dalt del Prestige en una mar encabronada i a bord d'una ferralla.

AFB. Mark klett, 2011. Sense cap naufragi a la vista, però...

Doncs aprofito això dels naufragis per parlar-vos d'una propera avarada: la de l'exposició "REFOTOGRAFIAR BARCELONA AMB MARK KLETT" a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El dimecres 1 de febrer traurem el cava de la nevera per inaugurar aquesta exposició que promet ser la bomba, doncs hi podrem gaudir de fotografies fetes per autors tan interessants com jo mateix. Ja us aniré presentant aquestes cinc fotografies que em penjaran de l'exposició. I a la resta de fotògrafs, que han realitzat un treball excepcional, gairebé tan bo com el meu. 

En les meves fotos hi ha una certa rima amb els naufragis que us he comentat, i és que a tres de les fotografies la protagonista és la Facultat de Nàutica de la plaça Palau. Aquest edifici el van pensar al voltant de la maqueta d'un vaixell quasi de paper que encara hi ha dins del seu vestíbul principal (senyors, visita obligada). Doncs l'edifici em va condicionar tant que em va obligar a construir-me un bípode per fixar-hi la càmera. Aquesta cama amb dos peus em va permetre de realitzar unes panoràmiques de pla vertical encastat entre dues de les columnes dòriques que vesteixen de solemnitat l'edifici.

El bípode-Vileda en versió 1.0 (a l'esquerra) i 2.0 (sense càmera, que la dreta retalla que dóna gust).

El bípode-Vileda el vaig parir amb una visita a un súper de paquis proper a la plaça Palau. Cinta de carrosser, un pal d'escombra i als cinc minuts tornava a tirar fotos. Passada la urgència vaig poder perfeccionar el sistema a casa, amb unes brides de niló amb les que vaig substituir la marranada de l'esparadrap. També hi vaig afegir un parell de peces de fusta del meu fill fixades a cada extrem del pal d'escombra per tal de millorar la rotació del sistema.

Foto Ricard Martínez 2011. Refotògraf jugant-se el físic.

Foto Ricard Martínez 2011.

En propers lliuraments podreu gaudir de les fotografies que van sortir de l'invent. Mentrestant podeu amenitzar l'espera amb una cançoneta la mar d'adient. Permeteu-me que la dediqui al fuet de la Natasha i als taxis d'en Ricard, que sense el pressing d'ella  i la camaraderia d'ell no me n'hagués sortit pas...