HTC Desire + espontània amb molinet
Va ser l'altra nit que la meva amant em parlà dels pelegrinatges que cada Nadal, de cria, la menaven cap a l'aparador de El Corte Inglés de la plaça Catalunya. Allí l'esperaven a ella i a mi i a tots els nens de les rodalies de Barcelona unes finestres obertes a móns ben diferents als que vivíem cada dia. El record d'aquesta Sherezade jo l'havia oblidat del tot. Avui l'escric potser per no tornar-lo a perdre, potser com a ressonància a la felicitació de Nadal d'en Francesc Vera qui, des d'una dolça i confortable nostàlgia, ens convida però a l'optimisme. Amb tota la raó. I és que és tan fàcil carregar-se de motius per odiar el Nadal que ho trobo de mal gust. Així que ja em perdonareu, però us desitjo a totes i tots que passeu un Nadal ben estupendo!
Amic Isidre, crec que el Nadal és en realitat l'acumulació dels records de tots els nadals, però fonamentalment dels de la infantesa.
ReplyDeleteBàsicament estic d'acord amb el Francesc i afegiria també que celebrem el Nadal per promoure la creació de records futurs en els nostres petits. De totes maneres, és un temps de reunions familiars, amb els que volem i els que no volem veure, però que ens arranquen i traslladen de sobte, volguem o no, després de tot un any d'intentar oblidar-nos, a les nostres arrels.
ReplyDeleteTinc la sort que tots els meus amics em donen vint voltes. A un d'ells li vaig preguntar per com anaven les Festes: "en família, però bé", em va respondre. Tot un haiku nadalenc.
ReplyDeleteA La Vanguardia de Sant Esteve hi he trobat un bon article de l'Antoni Puigvert sobre la cara B del Nadal...
ReplyDeleteLa Navidad de los muertos